DESPATX D'ALCALDIA - Ajuntament de Pallejà

Moments per a gaudir-los

Es curiós constatar com, a l’actualitat, pot semblar fins i tot frívol que una administració treballi, es preocupi i garanteixi aquelles celebracions que estan arrelades a la seva tradició i que formen part de la seva pròpia personalitat. Però, molt al contrari d’aquesta sensació, estic plenament convençut que precisament en els moments difícils és positiu, fins i tot necessari, fomentar totes aquelles activitats que tinguin com a objectiu últim la nostra cohesió com a municipi i l’apropament a tots els veïns i veïnes en un ambient de celebració.

Evidentment, aquesta sensació neix del convenciment de “tenir els deures fets”. No tindria sentit animar a prendre part a un municipi d’una festa sense haver treballat en la seva consolidació econòmica o sense haver garantit que la fórmula aplicada des de la Regidoria de Cultura està orientada a que la despesa sigui la exclusivament la necessària per a assegurar el gaudi dels participants.

Properament a Pallejà podrem participar de la Festa Major de Santa Eulàlia i del Carnaval. Són, probablement amb la Festa Major d’Estiu, els dos moments més significatius del nostre calendari i, a més, cadascuna compta amb una personalitat ben diferenciada.

Mentre Santa Eulàlia ens apropa a la nostra tradició i, per tant, a la nostra identitat, el Carnaval és una celebració que ens convida a participar, a prendre-hi part. Sense anar més lluny, l’any passat la festa del Carnestoltes va fer que al voltant del 20% de la població hi prengués part a la rua. Dubto molt que existeixin molts Carnavals que comptin amb un percentatge tan alt de ciutadans involucrats.

Oblidem-nos per unes hores de les nostres preocupacions, apropem-nos a aquells que conviuen cada dia amb nosaltres per tal de gaudir amb ells d’una mateixa celebració... siguem, en definitiva un poble més fort i proper.

Els diners públics

Darrerament, potser més que mai, els diners públics i el seu ús estan a les primeres planes de tots els mitjans de comunicació. Per a aquells que tenim la responsabilitat de gestionar aquests diners, que són de tots i de totes, potser és més escandalós fins i tot constatar la lleugeresa amb els que alguns han tractat les seves partides pressupostàries.

Des de la perspectiva del món municipal és encara més lamentable ja que em consta que el conjunt d’ajuntaments estem realitzant veritables esforços per tal de preservar els serveis que donem a la ciutadania. I estem parlant de serveis essencials. És possible que, de les coses en positiu que podrem extreure d’aquesta situació de crisi econòmica, es trobi una major voluntat de mantenir una cura extrema sobre els diners públics.

A Pallejà seguim fidels en la nostra línia de potenciar serveis necessaris, estalviar en aquells que puguin ser menys necessaris i buscar vies de finançament. Recentment, sense anar menys lluny, hem recuperat més de 600.000 € de la inversió en la tercera fase de la reforma de l’antiga N-II a través del Ministeri de Foment. I, properament, avançarem retallades en els serveis de comunicació del nostre ajuntament.

Aquest equip de govern, en el seu conjunt, es formava quan ja era palesa la difícil situació econòmica. Estic convençut que aquesta circumstància ens ha fet més forts. Estem acostumats a filar prim amb els números. Ens ho imposa la nostra realitat. Sé que aquestes dificultats passaran però confio que totes les administracions haurem après bé la lliçó sobre com hem de tractar els diners públics.

La nostra policia local

La setmana passada els Mossos d’Esquadra detenien, amb la col·laboració de la policia local de Pallejà, a un delinqüent que havia protagonitzat al voltant d’una desena d’atracaments a la nostra comarca. De fet, Pallejà havia estat víctima en diverses ocasions d’aquests atracaments amb intimidació. Tot i que crec que, en general, existeix entre la major part dels veïns i veïnes el convenciment en la seguretat del nostre municipi, sí que hem detectat en determinades ocasions una certa inquietud al respecte.

Em sembla adequat assenyalar aquest cas concret com a exemple del treball coordinat i efectiu que realitza la policia local amb la resta de forces de seguretat. Només així, aconseguim fites com la de situar, com succeïa al llarg de l’any passat, la nostra població entre les més segures de la província de Barcelona.

Voldria destacar també una de les funcions de la nostra policia potser menys visibles però, sens dubte, fonamentals, com és el seu treball a favor de la convivència. Tot i que puntualment hagin d’afrontar casos de delictes com el que servia per a iniciar aquest escrit, habitualment una de les seves principals funcions és treballar per tal que tot gaudim plenament de Pallejà.

La policia local és una peça clau per al bon veïnatge i en la mediació d’aquells conflictes que puguin aparèixer quan la llibertat d’un pot suposar un entrebanc en la llibertat de l’altre. Probablement sigui una tasca més fosca però és, en definitiva, un element fonamental en la nostra cohesió i en la nostra convivència.

Un nou any per a treballar

Hem estrenat fa només uns dies un nou any. Tenim dotze mesos per endavant que hauran de ser, a grans trets i pel que fa a l’administració, similars als dotze que hem deixat enrere. Però sí que crec que és necessari que, entre tots, establim el que habitualment anomenem un “canvi de xip”. Molts encara viuen instal·lats en el convenciment de que les dificultats econòmiques que afrontem són una senzilla qüestió de temps. D’alguna manera encara existeix la idea de que “els mercats es regulen per sí sols i tornen, de manera natural, a l’equilibri en el que es trobaven”.

La situació, com ja s’ha demostrat sobradament, no finalitzarà per sí sola. Hem de posar tot el que estigui a les nostres mans per a revertir-la. I en aquest sentit continuarem treballant.

La contenció en la despesa s’ha convertit ja en una fórmula que presideix el conjunt d’activitats que duem a terme com a Ajuntament. Al llarg de l’any que iniciem continuarem buscant l’equilibri entre el treball que realitzem en la recerca de noves fonts de finançament i en la focalització dels pressupostos en aquelles partides més importants per als serveis al ciutadà.

Per posar un exemple, amb l’inici de 2012 reforçarem el servei de neteja dels nostres espais públics gràcies a un nou acord amb l’empresa concessionària. La voluntat continua sent la mateixa: oferir la màxima qualitat en els serveis bàsics per una banda mentre per una altra treballem en l’estalvi d’aquelles partides que repercuteixen en menor mesura sobre els ciutadans.

No voldria en tot cas dibuixar un panorama poc realista. Els propers mesos haurem de continuar esforçant-nos al màxim. Però el que sí que puc garantir és que aquest treball donarà fruits com ho ha fet fins ara.

El 2011 que hem tingut

Ens preparem per a deixar enrere l’any 2011. No ha estat un any des del punt de vista de l’administració i del municipi en el seu conjunt, senzill. Però estic convençut que, totes les dificultats i sacrificis que hem afrontat, i el que encara ha de venir, tenen un sentit últim: garantir la recuperació més ràpida que ens permetin els mercats i mantenir els serveis que com a Ajuntament oferim a la ciutadania.

Crec que és quelcom especialment destacable el fet que a Pallejà no hem hagut de patir la desaparició o retallada de serveis municipals bàsics que sí s’han registrat en d’altres municipis. Possiblement, els problemes econòmics propis que arrossegàvem de la primera meitat de l’anterior legislatura ens van fer avançar tota una sèrie de mesures de control en la despesa pública que ens han ajudat a alleugerir el cop.

De la mateixa manera hem continuat treballant per tal de contribuir, dins de les nostres limitades possibilitats, a buscar solucions per a aquelles persones que es troben en situació d’atur. Hem intensificat la nostra aposta per la formació mentre, en paral•lel, oferíem tot el recolzament als sectors industrial i comercial com a motors que són de la nostra economia local.

No hem volgut deixar enrere l’atenció a les persones. Som conscients que els veïns sou l’objectiu últim de la feina que desenvolupem. I en aquest aspecte voldria destacar la implicació de les associacions i entitats que han continuat, amb tota la seva empenta, enriquint les nostres polítiques en àmbits tan propers com la cultura, l’esport, la solidaritat o la tradició.

Aquest any, en definitiva, ens ha fet més forts. I m’arriscaria a dir que fins i tot ens ha convertit en una societat més cohesionada i conscient de la realitat que ens envolta.

Felices festes

Ens trobem ja a les portes d’unes de les dates més representatives de la nostra tradició i, probablement el que és més important, de la nostra vida familiar i social. Aquests dies ens retrobarem amb els amics, amb les famílies i amb tots aquells que ens són estimats. Independentment de la significació que li donem individualment a aquests dies o del valor que tinguin per a nosaltres, el Nadal es un moment de retrobament, de valoració i d’unió.

Ja fa uns dies que al nostre municipi vivim aquestes dates a través dels diferents actes que formen part del nostre programa de Nadal. Dins de les restriccions que se’ns imposen en la despesa, hem tornat a treballar intensament per tal de fer possible que tots els pallejanencs i pallejanenques, independentment de la seva edat o de les seves preferències, trobin el seu espai.

Crec que hem aconseguit assolir un equilibri entre les polítiques de contenció econòmica i la voluntat ciutadana de gaudir d’unes celebracions al nivell de les que sempre hem tinguts al nostre abast en acabar un any. Tot i el retall de més de 40.000 euros consolidat des de 2008, aquest serà un Nadal al nivell d’altres anys gràcies a l’esforç d’entitats, voluntaris i de les diferents àrees de l’Ajuntament implicades.

El nostre comerç per Nadal

Tot i les restriccions necessàries que en molts casos provocarà l’actual moment econòmic, arribem a unes dates en les que les compres i el comerç prenen un especial protagonisme. El nostre comerç local torna a mostrar en aquests dies la seva empenta i a reivindicar-se com a la millor opció al nostre abast. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana la Sala Pal·ladius obre les seves portes a la Fira de Nadal en la que podrem disposar d’un enorme aparador en el que comprovar quina és l’oferta local per a aquests dies.

A algunes de les característiques que fan especialment interessants les botigues que tenim a la nostra població com són la seva proximitat, el tracte personalitzat, la recerca de la qualitat i l’especialització, hem de destacar en aquest moment d’altres no menys valuoses. El comerç local és una font generadora de riquesa i suposa una important font de creació de llocs de treball en el mateix municipi.

No és senzill enfrontar-se en la situació actual al mercat i, menys encara, quan parlem d’un petit negoci propi. Els emprenedors, aquells que s’arrisquen i decideixen crear nous establiments o continuar dipositant les seves esperances en el que ja fa un temps que van crear, són un motor i un exemple.

Crec que, com a població, hem de ser conscients d’aquest fet. I, si hi sumem la qualitat del seu treball, val la pena que ens plantegem premiar els seus esforços amb la nostra fidelitat. Ara tenim la millor de les oportunitats.

Un moment per als demés

La solidaritat és quelcom que té un espai habitual a la nostra vila. En tot cas, el Nadal és un moment en el que, tradicionalment, tenim una major predisposició i tendència per a preocupar-nos per als demés i, en especial, per aquells que més ens necessiten. El nostre cas no és una excepció. Voldria destacar avui la empenta amb la que, aquells que es troben per sobre dels 55 anys responen a aquestes causes.

La propera celebració de la Marató de TV3 és un bon exemple i, els dos dinars que destinaran recursos i que organitzen l’Associació de Gent Gran de Pallejà i el Club Fonpinedas Plus 55 una mostra d’aquesta empenta de la que parlava. Voldria felicitar els impulsors d’aquestes iniciatives que enguany serviran per tal de recolzar els estudis i el treball que es duu a terme entorn al transplantament i regeneració d’òrgans i teixits. De la mateixa manera l’Ajuntament se suma a la iniciativa amb un mercat d’ocasió solidari que podrem trobar a la plaça del Castell el proper dia 16.

Sé que, tot i que moltes famílies es troben preocupades per la seva pròpia situació econòmica, una vegada més tornarem a demostrar el nostre compromís amb aquells que més ens necessiten. La solidaritat no entén de crisi.

I des d’aquí, us voldria animar a que, dins de les vostres pròpies possibilitats, tots ens afegim a la crida.

A la recerca de la normalització del debat públic

En primer lloc, avui vull agrair, en el meu nom propi i en el de la corporació a la que represento, les nombroses mostres d’afecte i recolzament rebut al llarg dels darrers dies davant dels fets ocorreguts durant el ple del passat 24 de novembre. Una vegada més, la gran majoria dels pallejanencs i pallejanenques han demostrat el seu compromís ferm amb les institucions democràtiques i els seus representants i, el que potser és més important, amb el diàleg com a única via d’expressió de la voluntat popular.

Tot i que sempre he tingut el convenciment que no podia ser d’una altra manera, ha estat emocionant constatar la implicació del municipi. En especial, m’agradaria agrair a les persones anònimes i als membres d’altres agrupacions polítiques que han volgut sumar-se al rebuig davant les actituds violentes i a favor del respecte per la institució que és l’Ajuntament, la casa de tots i de totes.

De la mateixa manera voldria informar-vos personalment que els responsables dels fets han estat degudament denunciats. Sempre és penós haver d’exposar a un conciutadà a la llei, però quan parlem d’un intent d’agressió a càrrecs electes o de la crema de mobiliari urbà, s’han d’assumir les responsabilitats derivades d’uns actes que juguen en contra de tota la població.

Amb aquesta mateixa voluntat de treballar per l’interès comú, aquest dimecres celebràvem el ple suspès amb totes les mesures necessàries per tal d’evitar incidents com els transcorreguts la setmana passada i amb totes les garanties de que hi tinguessin cabuda totes les veus i opinions. Malauradament, aquesta voluntat ens va obligar a fer respectar l’aforament de la sala de plens per raons de seguretat. En tot cas, els convocants de les mobilitzacions contra la taxa d’escombraries van aprofitar l’oferiment que se’ls hi va fer de llegir i fer públiques al ple les seves reivindicacions al respecte.

Voldria aprofitar aquesta ocasió per tal de reafirmar el meu compromís personal amb totes les vies d’expressió democràtiques i el meu rebuig a qualsevol actitud o comportament que provi de silenciar aquestes vies. El ple municipal continua i continuarà obert a totes les opinions a través del diàleg i el debat. A ell es troben convidats tots els veïns i veïnes que hi tinguin cabuda i vulguin expressar les seves propostes i opinions fent servir únicament el diàleg. I aquells que hem estat escollits per a representar a la ciutadania, tenim l’obligació moral i política de comparèixer.

Per tots aquests motius vull tornar a fer una crida als ciutadans i al conjunt dels seus representants per apostar pel debat en positiu i l’intercanvi d’idees. No ens podem permetre que sigui d’una altra manera.

Davant dels greus fets registrats a l'últim ple municipal

Ahir al vespre el ple municipal, l’espai de debat de tots els representants elegits democràtica i lliurament pels ciutadans de Pallejà, va ser l’escenari d’unes escenes lamentables i inèdites en la història democràtica de la nostra població. Convocats per l’Associació de Veïns de Pallejà a una manifestació, per a la que no s’havien demanat els permisos corresponents, contra l’aprovació de la taxa d’escombraries, un grup de persones que només es representaven a ells mateixos, van increpar, amenaçar i provar d’agredir a una part dels representants municipals. Els moments de tensió viscuts van fer que, un cop reunit amb els portaveus de tots els grups municipals decidíssim per unanimitat suspendre el ple per motius de seguretat. I així ho vaig haver de fer. Aquesta situació, ja de per sí lamentable, es va veure agreujada per la crema d’una sèrie de contenidors un cop desallotjat el ple.

Avui, hores després d’aquests fets, i amb la serenor que proporciona el temps transcorregut, no puc evitar sentir encara una mescla d’indignació, rebuig i, per sobre de tot, de reafirmació en les vies democràtiques i en el respecte a les institucions. I des d’aquesta posició vull llançar un missatge clar i contundent: l’Ajuntament de Pallejà no permetrà que el debat polític i públic esdevingui en coaccions i atacs contra les institucions que ens representen a tots. Actuarem amb totes les vies que estiguin a la nostra disposició per tal de fer que aquells que cremen contenidors, llencen una ampolla contra un representant públic, insulten als representants dels ciutadans, els sacsegen i proven d’agredir-los no tinguin espai a les institucions públiques.

A aquells que els han esperonat només els hi dic que siguin conscients de la seva responsabilitat en aquests esdeveniments gravíssims.

El fons de la qüestió continua sent únic i inamovible. A Pallejà s’ha aprovat la implantació d’una taxa que ja fa anys que es tributa a la pràctica totalitat dels municipis catalans. S’ha aprovat una taxa que es contemplava en un pla de sanejament aprovat per CiU, PDF, Jà i PSC fa un any i ha hagut d’aprovar-se perquè a la crisi econòmica global nosaltres hem de sumar el forat econòmic que va deixa l’anterior Alcaldia. Això és tot.

Malauradament, la història ens demostra que sempre que una part de la població pateix situacions difícils en les seves economies familiars, apareix l’ombra del populisme i el totalitarisme. I ahir vaig ser testimoni en primera persona de com de senzill és per a alguns encendre, amb una espurna de populisme i promeses impossibles d’acomplir, un incendi.

Sé que la gran majoria de ciutadans i ciutadanes sabran separar la seva opinió sobre la gestió que fem des de l’Ajuntament dels fets que motiven aquest escrit. No podem incórrer en l’error de justificar el nostre desacord amb la violència. I no vull que s’entengui que parlo de la violència verbal o física que s’ha provat d’exercir contra els meus companys o contra mi mateix. Estic parlant de la violació d’un espai de debat en el que tots i totes —fins i tot els que ahir van assaltar el ple— estem representats. Les institucions estan i han d’estar sempre per sobre de les persones i els individus. Ahir no es va atacar només a aquells que hi érem presents. Ahir es va atacar a la voluntat democràtica de tot el municipi i a la nostra tradició de diàleg i respecte.

I voldria tenir també unes paraules per al conjunt de forces polítiques representades a Pallejà i reclamar de l’oposició a l’Ajuntament un pas ferm i decidit de rebuig. Estic profundament dolgut i decebut amb algunes de les reaccions que he pogut copsar d’aquests grups municipals en les darreres hores. No voldria pensar que, animats pel que pensen que pot ser una possibilitat de desgastar a aquest equip de govern, hagin decidit tancar els ulls davant les greus actituds que es van veure ahir.

Mentre ahir al vespre membres d’Entesa per Pallejà esperonaven i s’afegien als agitadors que van provocar els intents d’agressió i els insults, avui llegeixo a un escrit publicat pel portaveu del grup socialista, Francesc Garcia, com es responsabilitza d’aquests fets l’equip de govern assegurant que “la indignación en nuestro municipio por la mala gestión del gobierno municipal, compuesto por CIU, PDF i JA, hace que el clima social se deteriore rápidamente” sense fer esment en cap moment als contenidors cremats o a la violència demostrada. El titular del seu escrit no pot ser més explícit de les seves intencions: “El alcalde de Pallejà suspende el pleno ordinario a los diez minutos de su inicio, antes de poder tratar ningún punto”. Ni un esment a les causes de la suspensió ni una mostra de rebuig a l’atac a la institució que ell també representa ni tan sols el reconeixement de la seva participació, i la del conjunt de portaveus municipals, en l’encertada decisió de suspendre la sessió.

Senyors d’Entesa i PSC, els hi demano que sàpiguen demostrar l’alçada de mires que tots els partits van saber demostrar, per exemple, davant l’atac patit per part dels diputats al Parlament de Catalunya a mans dels indignats. Totes les reivindicacions són lícites, però no totes les maneres de vehicular-les ho poden ser.

Per tots aquests motius us garanteixo que:

• No permetrem ni tolerarem aquest tipus de comportaments a l’Ajuntament de Pallejà i estudiarem totes les mesures per a castigar els responsables dels disturbis
• Continuarem promovent el diàleg polític i públic com a úniques vies vàlides per al nostre desenvolupament social i democràtic
• Exigirem de tots els representants polítics i públics el major dels respectes per a l’Ajuntament com a institució representant dels pallejanencs i pallejanenques en el seu conjunt

Sé que, més enllà d’acords i desacords en qüestions puntuals, puc comptar amb la immensa majoria de veïns i veïnes perquè així sigui.

Alguns problemes que no podem veure

És habitual que, a través d’aquest mitjà o a peu de carrer, els veïns i veïnes em comentin aquells problemes que perceben en el seu dia a dia i en els que està a les nostres mans intervenir: des de qüestions relacionades amb la via pública a d’altres que tenen a veure directament amb els serveis que proveeix l’Ajuntament. Però també existeixen d’altres qüestions que no podem percebre tan fàcilment i que ens afecten a tots com a comunitat.

Aquest proper 25 de novembre ens afegim a les reivindicacions del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona. I és precisament aquest, un dels problemes als que faig referència. Perquè al desenvolupar-se principalment a la intimitat de les llars i dins dels límits de les famílies, no és tan accessible per a la resta de la comunitat que formem administració, veïns o cossos de seguretat.

Això no vol dir que hagi de ser una qüestió a la que haguem de donar la esquena o que estigui fora del nostre abast.

Com a administració continuem treballant, cada cop amb major intensitat, educant en el rebuig d’aquestes actituds, en la visualització del problema i en la promoció de la igualtat entre sexes com a font de la convivència. En tot cas, és una tasca en la que no volem ni podem estar sols.

Així, cada any per aquestes dates instem a totes les institucions —policials, judicials, legislatives...— i al conjunt de la societat a tenir present aquest problema. Entre tots hem de detectar els casos que es trobin més a prop nostre, hem de donar recolzament i, sobre tot, els hem de denunciar. Només així, amb una implicació el més àmplia possible podem esperar trobar una solució a aquesta xacra.

Insistint en la formació

Suposo que, amb tots els mesos transcorreguts des del moment en el que la crisi econòmica donava els seus primers signes, molts ja han pres consciència que no ens trobem en una situació puntual i que es fa difícil de predir quan haurà desaparegut de manera definitiva. Davant d’aquest panorama, des de l’Ajuntament continuem insistint en la formació de totes aquelles persones que en aquests moments es troben a la recerca de feina. Probablement sigui més eficient buscar noves aptituds que no pas esperar un “cop de sort” a favor de las que ja tenim.

Recentment ha finalitzat el primer curs de la Casa d’oficis i, aquests dies, s’inicien els cursos per a persones en situació d’atur que acullen el Castell i La Molinada. Són, sens dubte, dues vies per tal d’obrir-se a nous coneixements que permetin multiplicar les possibilitat de inserir-se al món laboral.

Em consta, a través de missatges que arriben per aquest mateix canal o per converses que mantinc pels nostres carrers que una part de vosaltres es troba en aquesta lluita. I vull garantir-vos que, dins de les limitacions amb les que ens trobem les administracions, fem tot el que està a les nostres mans per posar un granet de sorra més per l’ocupació.

Des d’aquí vull animar-vos a perseverar, a no desanimar-vos i, en definitiva, a provar amb totes les eines que tingueu a les vostres mans. Entre tots, podem revertir la situació actual.

Cultura popular i cultura per a tothom

Possiblement degut als temps difícils i moguts que vivim, al llarg de les darreres setmanes no he tingut l’oportunitat de comentar en aquest espai algunes de les qüestions de l’actualitat municipal que generen menys polèmica i debat però que són, definitivament, també fonamentals. I estic pensant en qüestions relacionades amb la cultura i l’accés a la mateixa. En aquests dies celebrem els 9 anys de l’inici de les activitats de la nostra biblioteca municipal.

Crec que és important recordar l’impuls que ha suposat aquest equipament per a la cultura i, el que és més important, en apropar la cultura a tots els racons de la nostra societat. A través de les seves activitats, amb especial incidència per als més joves, ens conviden a tots a apropar-nos al món dels llibres que, no és un altre que el món del coneixement.

Però entre les novetats, m’agradaria destacar la celebració aquest proper dissabte de la primera castanyada popular del municipi. Segurament molts pensaran que no és el moment de festes i celebracions. Ben al contrari, jo els hi diria que ara és el moment de promoure totes aquelles activitats que ens permetin fer pinya com a municipi i, el que també és important, gaudir d’una estona lluny de les preocupacions quotidianes.

A més, no m’agradaria oblidar el que suposa aquesta celebració d’aposta per una tradició arrelada al nostre ADN. Ara que als mitjans de comunicació es parla sobre la invasió d’altres festes de la tardor que no tenen a veure amb la nostra tradició, considero que es positiu la coexistència de qualsevol manifestació cultural. Això sí, protegint sempre el nostre llegat.

Els que ens cuiden

De la mateixa manera que en el meu darrer editorial de L’Adroc feia referència a la qualitat sanitària de l’atenció primària de la que gaudim al nostre municipi, vull aprofitar aquest espai per a incidir en aquesta qüestió. I es que, davant dels dubtes que les mesures preses per la Generalitat sobre aquest àmbit dels serveis públics, crec que també és important saber què tenim i valorar la qualitat dels serveis que se’ns ofereixen.

Aquests dies, precisament, l’ambulatori inicia la seva campanya de vacunació contra la grip. I hem de destacar que el Centre d’Atenció Primària pallejanenc és el segon CAP arreu de Catalunya en efectivitat pel que fa a les seves vacunacions. Tal i com queda reflectit en el darrer número de la revista municipal, el centre ha rebut pel CatSalut 896 punts sobre 1.000 en la darrera avaluació de qualitat assistencial. Estem parlant, pràcticament, d’una qualitat excel·lent.

És habitual que sovint ens oblidem d’aquells serveis que funcionen de manera efectiva pel simple fet d’haver-nos habituat a que així sigui. Però no és just. Tenim uns grans treballadors sanitaris a la nostra disposició, comptem amb cada cop un nombre major de proves i tractaments a la nostra disposició, treballem de manera conjunta amb l’Ajuntament en diferents programes de prevenció de malalties... En un moment en el que sembla que posem tot l’èmfasi de l’atenció sanitària en els horaris, crec que també és important pensar en la qualitat. I, en aquest sentit, podem sentir-nos plenament satisfets.

Gràcies, un cop més, a tots aquells que dediquen els seus esforços per vetllar per la nostra salut.

Una nova taxa per a compromís comú

A partir de l’any vinent tots els pallejanencs i pallejanenques tributarem la taxa de recollida de residus urbans. O, dit en unes altres paraules: tots pagarem per la recollida de les escombraries que produïm a les nostres llars. Crec que existeixen poques mesures tan poc populars com l’establiment de nous impostos i taxes i, com a Alcalde, estic en l’obligació d’exposar els arguments que ens han portat a aquesta aprovació.

Aquesta era una mesura recollida al pla de sanejament econòmic que, des de ja fa un any s’aplica. Haig de recordar que després de la gestió de l’Alcaldia en els dos primers anys de la passada legislatura havíem d’afrontar un forat econòmic de 3.230.000 euros al que donava resposta aquest pla aprovat amb els vots de l’equip de govern i del PSC.

Per què no hem pagat aquesta taxa, doncs, aquest 2011? Senzillament, perquè aquesta mesura quedava en suspens a l’espera d’una possible recuperació econòmica que ens evités la seva aplicació. En tot cas, la conjuntura de crisi econòmica no ens ha donat més opcions que la posada en marxa de la taxa.

Fins a aquest moment Pallejà era un municipi privilegiat en aquest sentit ja que, la major part dels municipis ja fa anys que la paguen. Però ens trobem en un moment en el que tots i totes hem de fer renúncies i sacrificis començant, precisament, per aquelles qüestions en les que som privilegiats. D’aquesta manera no ens autoimposem cap esforç que no realitzin ja centenars de milers de persones.

Estem parlant només en termes recaptatoris? No, no és la voluntat del consistori desenvolupar mesures en les que l’ingrés de diners a les arques públiques sigui una motivació exclusiva. La taxa de la recollida d’escombraries té també un fons pedagògic i una voluntat de conscienciació. No podem deixar de banda que entre els nostres objectius individuals i col·lectius ha de trobar-se assolir un món sostenible. Posar preu al que suposa desfer-nos dels residus que generem potser també és una bona manera de prendre consciència sobre la importància de vetllar pel nostre entorn.

És, en definitiva, una mesura presa des de la responsabilitat estricta i des d’una manera d’entendre la política realista i allunyada del populisme. Confio en la maduresa i la responsabilitat de tots els pallejanencs i pallejanenques per a entendre-la així.

Buscant el llenguatge dels joves

Des de les administracions hem d’assumir les nostres mancances a l’hora de fer arribar missatges concrets a determinats sectors de la població. I penso especialment en el col·lectiu de joves. És un fet que els missatges de les campanyes que adrecem a aquest sector de la societat, poden arribar a tenir un ressò menor que d’altres iniciatives dirigides a edats més avançades.

No cauré en la simplicitat de responsabilitzar el jovent per aquest fet. Probablement, les pròpies administracions hem de reconèixer que el nostre llenguatge i els interessos que promovem sovint estan massa lluny d’aquests ciutadans. Per aquest motiu valoro especialment iniciatives com la campanya que aquests dies es desenvolupa al voltant dels agents de salut jove. No és la primera vegada que a Pallejà desenvolupem aquesta activitat dinamitzada des del Jovespai i que té com a objectiu principal formar a joves perquè ells mateixos informin als seus companys sobre qüestions relacionades amb la salut. I crec que és important ressaltar alguns dels valors que li podem associar.

Més enllà de valors com la implicació social o la promoció del voluntariat, aquest programa ens permet transmetre de manera directa, eficaç i senzilla missatges fonamentals. Els perills derivats del consum de drogues, els trastorns alimentaris, la sexualitat... són totes elles qüestions que des de un Ajuntament podem provar de posar a sobre de la taula. Però ningú millor que un company i un amic de la teva mateixa edat que disposi d’informació rigorosa per a aconsellar sobre els perills als que els joves poden exposar a la seva pròpia salut.

De vegades els adults, els polítics i les administracions podem pecar de paternalistes oblidant que, moltes de les coses que a nivell personal hem après, les vam aprendre xerrant fa anys amb els nostres amics. Iniciatives com aquestes demostren que, amb imaginació, no fan falta els esforços que de vegades fem per a parlar el llenguatge dels més joves. Només hem d’escoltar la seva pròpia veu.

Millorem el que ja tenim

Un podria arribar a pensar, només pels principals titulars que consultem diàriament a la premsa, que ens trobem en un país paralitzat. O el que és pitjor: en un país i en una situació en el que, més que construir el futur, l’estem destruint. Sigui com sigui, cada matí, veig gent que va a la seva feina, joves que es preparen a través dels seus estudis... Tot i que afrontem una situació difícil en determinats sectors, el món continua girant i avançant (tot i que, potser a un ritme diferent al que es movia només fa uns anys).

Amb aquesta reflexió inicial únicament voldria remarcar que, les administracions no ens hem aturat, continuem treballant pels ciutadans. Però possiblement hem variat les nostres prioritats.

A Pallejà, per exemple, centrem a l’actualitat els nostres esforços en millorar el que tenim i en garantir la seva continuïtat, més que en buscar una política de projectes que se situïn per sobre de les nostres capacitats actuals. Són exemples d’aquesta voluntat l’ampliació del cementiri municipal o els arranjaments de carrers al barri de Fontpineda.

Sortosament, i en bona mesura gràcies al treball fet en d’altres legislatures, Pallejà se situava a les portes de la crisi econòmica amb un conjunt de serveis, infraestructures i equipaments que venien a cobrir bona part de les necessitats històriques del municipi —escoles bressol municipals, la sala Pal·ladius, una biblioteca municipal, el soterrament finalitzat del ferrocarril...—.

L’equació és doncs ben senzilla. En un moment que ens exigeix mesurar quina despesa fem, centrem-nos en el que ja tenim, millorem-lo dins de les nostres possibilitats i garantim la seva continuïtat en el futur.

Aquest és el treball que ens hem compromès a fer i que continuarem fent.

Com ens desplacem?

Hem celebrat al llarg dels darrers dies la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Novament l’Ajuntament ha volgut fer d’aquesta setmana un motiu de reflexió sobre quines són les maneres en les que ens desplacem, quins són els efectes que aquests desplaçaments provoquen i, el que potser és més important, quines són les formes alternatives que podem emprar.

És possible que un cert nombre de ciutadans i ciutadanes vegi totes aquestes dates de reflexió assenyalades anualment al calendari com un soroll de fons que va perdent efecte. Sigui com sigui, i en el cas concret que ens ocupa, hem de valorar també el context de crisi econòmica, la preocupació pels recursos energètics i els efectes cada cop més visibles d’un ús dels recursos no sostenible. El missatge és doncs, tant o més vigent que el primer dia.

Pallejà és un municipi que, per les seves pròpies característiques, pot afrontar els nous reptes de la recerca d’un desplaçament sostenible per a la major part de veïns i veïnes. Comptem amb transports públics i amb un nucli urbà compacte que ens permet desplaçar-nos a peu o en bicicleta, per exemple. El nostre entorn natural és, a més, una invitació constant al passeig i a l’exercici i cada cop és major el nombre de ciutadans que fan ús d’aquestes maneres de desplaçar-se alternatives al vehicle particular.

Però, com en totes les qüestions fonamentals, aquesta no és una qüestió en la que “molts”, sigui suficient. Possiblement, el que necessitem és afegir a “una gran majoria”. En tot cas, de moment ens podem simplement preguntar a nosaltres mateixos com ens desplacem i reflexionar sobre la incidència global de les nostres activitats.

Mai no és tard

Recentment hem presentat els cursos, tallers i demés activitats que es programen des de l’Ajuntament per a la gent gran del municipi. Aquestes apleguen propostes que van des de les arts plàstiques, a l’exercici o a noves vies de coneixement. Volem que aquest cada cop més important col·lectiu pallejanenc tingui a la seva disposició totes les oportunitats per tal de desenvolupar una rutina activa i enriquidora.

Des d’aquí m’agradaria aprofitar l’ocasió per a animar-vos a tots aquells que pertanyeu a aquest grup de ciutadans a formar part d’aquestes propostes. Estic plenament convençut que el camí cap a una edat madura que hem de fer tots i totes ha de ser aprofitat al màxim. Mai no és tard per tal de continuar adquirint coneixement, per buscar nous hàbits saludables o per trobar formes d’expressió més enriquidores.

Crec que la gent gran és un actiu amb el que comptem. Només hem de veure la seva capacitat de participació i implicació en la vida associativa, cultural i lúdica del nostre municipi. És per aquest motiu que hem d’esperonar i promoure la seva participació en tots aquests àmbits.

Gràcies per ser participatius i exigents. La gent gran de Pallejà és un motor que ens porta cada dia a superar-nos.

En defensa del català a les escoles

Aquest proper dijous 29 de setembre el ple municipal debatrà una moció per a oferir el recolzament de Pallejà a l’escola catalana i al seu model lingüístic. I es que, existeixen determinats aspectes més enllà de les nostres competències que, per la seva incidència directa en el que som com a societat, han de formar part també del nostre debat a nivell local. El futur del català a les escoles, després de la darrera decisió al respecte, ara en suspens, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, n’és un exemple.

Perquè del que, finalment, s’està parlant, ja no és només del dret d’un grup minoritari de pares i mares que volen triar la llengua vehicular en la que són educats els seus fills. Del que es parla al cap i a la fi, és d’imposar un model en el que els estudiants seran segregats en funció de la llengua. Després dels enormes esforços que s’han fet a Catalunya per tal d’esdevenir la societat integradora que avui som, sembla que tot aquest treball pugui anar-se’n en orris en un moment.

Personalment podria arribar a entendre, com a pare, la voluntat d’alguns progenitors per tal de prioritzar àmbits del coneixement que per a ells són fonamentals. I no parlo només de la llengua. Possiblement existeixen pares i mares que han vist amb preocupació la pèrdua de pes de les matèries d’humanitats o d’altres que consideren excessiu el valor que se li atorga, a nivell curricular, a l’esport, per posar dos exemples exempts de sentiments nacionals. En tot cas ningú no dubte que els nens i nenes han de gaudir, en conjunt, d’un ensenyament amb uns criteris comuns per a oferir-los en un futur les mateixes oportunitats. Per aquest mateix motiu, les meves inquietuds particulars com a pare passen a un segon pla i prioritzo, per als meus fills i per als fills de tots una educació que es basi en oferir les mateixes oportunitats per sobre dels capritxos individuals.

El que ens estem jugant és un model educatiu que ha demostrat al llarg de 30 anys la seva eficàcia. Que ha servit per tal de acabar amb els greuges que el català va patir com a llengua perseguida durant la dictadura. El que ens juguem, en definitiva, és si volem que el nostre jovent visqui en una societat dividida per la llengua o no.

Pallejà, un dels municipis més segurs

Recentment la Unió Catalana d’Entitats Asseguradores feia públic un estudi en el que situava a Pallejà entre els tres municipis més segurs pel que fa a robatoris de tota la província de Barcelona. Tot i que no hem deixat de tenir mai aquesta mateixa percepció estretament vinculada amb la qualitat de vida, sempre és agradable constatar la baixa incidència de la delinqüència en xifres.

Els motius segurament són molts i diversos. M’agradaria en tot cas posar en un lloc privilegiat la bona convivència i el bon veïnatge que habitualment presideixen el nostre dia a dia. Sempre ens hem preuat de que sent un municipi que ja ha superat els 10.000 habitants, vivim encara amb el tarannà d’un poble. Ens sentim a prop els uns dels altres, participem activament en les activitats populars, ens impliquem en les problemàtiques que ens afecten com a comunitat... Potser aquesta sigui una lectura que ens permeti entendre en part que, una població nombrosa com la nostra registri uns percentatges de delinqüència propis d’un municipi de menors dimensions.

No voldria tampoc deixar de banda l’excel·lent feina que desenvolupen els cossos de seguretat. Començant per la policia que ens és més propera, la policia local, i passant pels mossos d’esquadra ja plenament desplegats a la nostra zona, podem viure sabent que, mentre nosaltres ens dediquem a d’altres qüestions, molts treballen de manera exclusiva per garantir la nostra tranquil·litat.

Tot i que no són pocs, ja podem sumar un motiu més per a sentir-nos orgullosos de ser pallejanencs i pallejanenques.

Noves expectatives

Comencem el nou curs tot just aquesta setmana per tal d’incorporar-nos, majoritàriament, a les nostres rutines habituals. I ho fem amb una notícia tan sorprenent com benvinguda: novament a Pallejà ens visita la sort amb un premi de loteria que ha deixat a la nostra vila 1.200.000 euros. Permeteu-me en primer lloc felicitar a aquells que han estat afortunats i per extensió felicitar-nos com a municipi ja que aquestes injeccions econòmiques, en menor o major mesura, sempre acaben per beneficiar-nos en conjunt.

No podem doncs afrontar amb millors expectatives i auguris el curs. Ara és precisament el moment de plantejar-nos com volem que sigui la nova rutina que ens arriba després de l’estiu. Pel que fa als projectes municipals, continuem, com ja anunciava en la meva anterior entrada, fent incidència en la lluita contra l’atur a través de la formació. Aquests dies presentem, per exemple, una iniciativa destinada a apropar les eines que podem trobar en les noves tecnologies per a trobar feina.

A partir d’avui també millorem el servei de la nostra policia municipal amb la incorporació de dos nous vehicles en una aporta per conceptes com un nou impuls al civisme i a la convivència.

Són aquestes només dues de les assignatures en les que pensem treballar durament durant el curs. Posarem tot l’esforç per a aconseguir la millor de les notes.

Un setembre en clau de formació

Ja ens trobem ben a prop del que habitualment és l’inici del curs. El setembre torna a ser un moment d’impàs en les vides familiars, personals i en la vida d’un municipi. Pel que fa al nostre setembre comú, Pallejà tornarà a fer un esforç pel que fa a les propostes formatives, educatives, culturals, lúdiques, esportives... Ja sigui a través de les nombroses entitats amb les que compta el municipi o de les iniciatives que duem a terme com a administració local, el ventall és ampli i extens.

M’agradaria en tot cas posar avui l’èmfasi en l’esforç realitzat pel que fa a aquelles propostes que tenen a veure directament amb l’ocupació. Si bé és cert que estem sotmesos a les dinàmiques del mercat i aquestes ens han castigat amb un increment de l’atur generalitzat, hem de continuar treballant per a canviar el signe d’aquestes dinàmiques. Per aquest motiu, i dins de les nostres possibilitats, tornarem a obrir noves vies per a trobar feina.

Aquestes se centren especialment en la formació de persones que es troben en situació d’atur en àrees que, ara per ara, poden esdevenir més fàcilment en un lloc de treball amb possibilitats de durabilitat. Crec fermament que no existeix una única solució a la crisi en la que ens trobem i, per aquest mateix motiu, vull convidar a tots aquells que es troben afectats directament per ella, a explorar totes les vies al seu abast.

Tot indica que, un cop superats els pitjors moments, els mercats no seran com eren abans. Això ens obligarà a ser més flexibles i oberts a les noves oportunitats. Si més no, des de l’Ajuntament volem posar tots els nostres recursos en aquesta aposta per la formació continua i per la diversificació de les capacitats.

Fent balanç del curs

Mentalment, aquestes setmanes d’estiu, ens ajuden a reordenar el treball que hem fet al llarg dels mesos passats i a preparar-nos per al que ens espera a partir del setembre. Ara, amb el curs polític tancat, crec que podem estar satisfets amb el que ha succeït al nostre municipi en l’últim any. Fent balança sobre la gestió pública que hem desenvolupat com a Ajuntament, crec que podem destacar alguns ítems concrets:

Hem sabut posar en poc temps el consistori al ritme del que ens exigeixen la realitat econòmica conjuntural i la nostra economia particular. Hem fet de la contenció en la despesa una acció de govern. O el que és el mateix: hem sabut explicar als ciutadans que on abans es parlava de bona gestió tirant d’inversió, ara parlaríem de bona gestió aplicada a la retallada en la despesa i en la reestructuració dels serveis per tal de fer-los més eficaços i menys costosos.

Hem assolit un clima de diàleg entre els representants polítics obert i accessible a les idees i propostes. El govern municipal s’ha consolidat amb tres forces polítiques i mantenim l’esperit de portes obertes a tot aquell diàleg constructiu que es vulgui emprendre.

Hem aprofundit en les polítiques socials. L’exigència de realitats com l’atur o la creixen desprotecció de les persones amb menys recursos ens han portat a incrementar les polítiques formatives relacionades amb l’ocupació i a desenvolupar i impulsar projectes com el centre integral per a la gent gran.

Són només tres grans trets del que crec que s’ha assolit. Però hem de ser crítics i ser conscients de que encara tenim molt treball per endavant. Ara és el moment de pensar-hi.

Petits gestos que marquen diferències

Com és habitual amb l’arribada d’aquests mesos d’estiu, des de la regidoria de Medi Ambient se’ns tornen a oferir diferents consells al voltant de la importància que suposa l’estalvi d’aigua. No seré reiteratiu al respecte. Però sí que m’agradaria obrir una petita reflexió a la prudència que hem de mantenir respecte a l’energia i els recursos. Sense caure en alarmismes.

El primer que hem de tenir present és que cap recurs natural és il·limitat. Aquest és un fet al que el desenvolupament social ens ha acabat abocant. Senzillament hem de tenir present aquest fet. Possiblement, adquirir aquesta mentalitat sigui la passa més notable que podem fer envers una racionalització d’aquests mateixos recursos.

A partir d’aquí simplement hem d’aplicar els petits gestos quotidians, les noves rutines que podem anar adquirint, que ens han de permetre sumar el nostre petit esforç al de tots aquells i aquelles que ja el realitzen. De la mateixa manera que com a ciutadans som consumidors d’aquests recursos hem de ser racionalitzadors del seu ús.

Evidentment, com a administració hem anat aplicant progressivament aquesta mateixa intenció als diferents processos i serveis que duem a terme i que suposen un ús d’aquests recursos. Però, més enllà de l’actitud a la que ens obliga la nostra posició com a ens de govern, també hem de treballar en la conscienciació.

Està a les nostres mans.

Creant nous petits espais públics

Hem tancat el mes de juliol amb la creació de dos nous espais públics de caire ben diferenciat. Per una banda disposem d’un aparcament públic i gratuït al carrer de les Moreres i, per una altra, d’un parc infantil a l’avinguda Prat de la Riba. De la mateixa manera s’ha treballat en l’ampliació del cementiri nou.

És evident que aquest no és el moment per a les grans obres i per a les grans infraestructures. En tot cas hem decidit abocar els nostres esforços en la millora d’aquests que podem anomenar “petits” espais públics que ens ofereixen serveis tan diferenciats com a necessaris. Es tracta en definitiva d’una política d’obres en la que hem decidit prioritzar els serveis que habitualment ens són necessaris per sobre d’altres projectes de major abast.

Com qualsevol altre municipi Pallejà també ha d’afrontar els seus petits reptes diaris —no som cap excepció al respecte—. Des de aconseguir nous espais d’aparcament a satisfer les necessitats de lleure infantil de les famílies o oferir la possibilitat de ser enterrats a la nostra població. I és aquí, en la millora de la nostra quotidianitat, on ha d’estar més present i treballar amb major insistència un Ajuntament.

Som l’administració més propera i a nosaltres ens toca la feina de solucionar les qüestions més pròximes.

Vacances

En breu el nostre municipi, al llarg d’aquest agost, experimentarà una lleugera transformació en el seu ritme quotidià. Agost és tradicionalment el mes de vacances en el que bona part dels ciutadans i ciutadanes fan una aturada en les seves rutines habituals. L’Ajuntament continuarà, com és habitual en aquests dies, treballant al ritme que marquen les necessitats del municipi.

En tot cas volia obrir la reflexió a quelcom tan senzill com és simplement desitjar-vos unes molt bones vacances als que comenceu aquests dies el vostre descans. A aquells que, tot just ara tornen, només els hi puc donar la benvinguda i desitjar que hagin tingut uns dies de tranquil·litat per a recarregar piles. I a aquells que hauran d’esperar encara, només els hi recomano una mica de paciència.

El setembre serà un nou inici, com cada setembre. Serà el moment per a nous projectes personals i per a nous projectes i propostes com a municipi. Necessitarem totes les nostres forces i energies.

Sense perdre el ritme

Tot i la Festa Major, tot i l’estiu, l’Ajuntament continua, com és habitual, amb el mateix ritme de treball que mantenim durant l’any. De fet, en molts aspectes, fins i tot s’intensifica amb la planificació dels cursos i activitats que tindran el seu inici aquest proper setembre. Ha de quedar tot enllestit.

En el mateix sentit avança l’agenda de contactes i negociacions que mantenim periòdicament amb d’altres administracions. Recentment, per exemple, hem tingut l’oportunitat de trobar-nos amb la directora dels Serveis Territorials de Benestar i Família de Barcelona, Carme Candela a qui hem pogut exposar el nostre projecte de Centre Integral per a la Gent Gran. Com sempre que ens trobem en un procés d’aquestes característiques em permetreu que no entri en detalls sobre terminis concrets o actuacions fixades. Ens obliga la prudència.

En tot cas sí que m’agradaria reflectir en aquesta entrada no només la bona sintonia que hem trobat sinó, més enllà, les felicitacions rebudes pel projecte i l’interès que hem generat tant a la direcció dels serveis territorials com en el propi conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries. No podem esperar millors auspicis de cara a poder posar en marxa el més aviat que sigui possible i amb totes les garanties aquest projecte tan ambiciós com engrescador.

Així és, en definitiva, bona part de la feina que fem. Una feina que es realitza en previsió i per avançat ja que, per tal d’assolir els objectius de demà, sempre s’ha de treballar avui.

Una Festa Major inoblidable

Més enllà de les sensacions personals, estic convençut que aquesta Festa Major d’Estiu que tot just aquest dilluns hem deixat enrere ha estat una de les més participatives i amb major presència de ciutadans de la nostra història. En cap cas voldria atribuir tot el mèrit d’aquest èxit al consistori. No, no és una qüestió amb la que fer únicament bandera com a administració. Perquè, la coordinació d’una festa pot ser magnífica, com crec que ha estat el cas, però sense la implicació ciutadana i del teixit associatiu no és possible assolir la presència als carrers i l’ambient de gran celebració que hem pogut viure enguany. Per aquest motiu vull aprofitar aquesta finestra per a donar-vos les gràcies a tots aquells que heu volgut ser una part fonamental d’aquest èxit.

Tot i que és difícil de quantificar, en d’altres moments com durant la celebració del Carnaval hem pogut constatar en xifres l’alta participació que els pallejanencs i pallejanenques assolim en les nostres celebracions. Precisament, aquest crec que és un dels grans valors amb els que comptem com a municipi. No és habitual, especialment avui en dia, que una comunitat de veïns i veïnes de més de 10.000 persones gaudeixi en un nombre tan elevat i de manera tan cívica de les seves festes.

Aquest és un dels principals patrimonis del que gaudim. Som actius, participatius i cívics. Gràcies per demostrar-ho un cop més.

La Festa de tots

Un poble ha de gaudir de les seves festes, de les seves celebracions, amb el tarannà i l’esperit que li són propis. Així precisament ha estat dissenyada una vegada més la nostra Festa Major d’Estiu, amb la voluntat de reflectir el que som i amb la sensibilitat de recollir les preferències dels que hi vivim. Així ho podreu constatar al llarg d’aquests dies, on la festa esdevindrà una invitació a gaudir, independentment de les edats, dels orígens o de qualsevol altre consideració.

Pallejà és una vila en la que els seus ciutadans i ciutadanes viuen el dia a dia amb un elevadíssim grau de convivència, de civisme i de respecte. Per aquest motiu serà tota una satisfacció poder, durant aquest cap e setmana, trobar-nos als espais públics en els que es programen activitats, a aquells que busquen el ball o als que s’estimen més les propostes culturals; a la gent gran o als infants; als que es decanten per la tradició o als que busquen noves formes d’expressió... i, tots ells, compartint una mateixa celebració.

Tot aquest esforç ha estat possible, una vegada més, gràcies a l’alt grau d’implicació amb les necessitats i les possibilitats del municipi de la Regidoria de Cultura i, com no, a les entitats, associacions i a tothom que fa possible que aquests dies de festa siguin, precisament, una gran festa per a tots els que hi prendrem part. A tots ells, moltíssimes gràcies pels seus esforços.

I a vosaltres, només em queda convidar-vos a que sigueu part i participeu d’aquesta festa, perquè vosaltres sou el motor que la fa funcionar.

Visca Pallejà!

Un joc en equip

En l’últim número de la revista municipal, L’Adroc, que aquests dies arriba a les vostres llars, teniu la possibilitat ja de conèixer les cares dels homes i dones que composem l’equip de govern municipal per a la present legislatura. M’agradaria avui dedicar unes paraules a aquest grup de persones que, al llarg dels propers 4 anys dedicaran una part important dels seus esforços a un fi comú com és el nostre municipi i el seu desenvolupament.

Som 4 dones i 5 homes amb trajectòries personals i professionals diverses. De la mateixa manera es combina l’experiència d’aquells que ja hem ocupat càrrecs públics amb anterioritat amb les noves idees i l’empenta dels que per primera vegada seran representants dels seus veïns i veïnes al consistori. De les sis llistes que han obtingut representació, la meitat d’elles han entrat a formar part de l’equip de govern.

En definitiva, disposarem d’un equip amb un alt grau de representativitat pel que fa a les experiències individuals i a les procedències dels que l’integrem. Però tenim la ferma voluntat de treballar amb una única voluntat. Aquest, si em permeteu el símil, és un joc en equip en el que la suma de les diferents individuals permet la millora del col·lectiu.

I el que és més important, en un moment de reptes com és aquest, i en una societat cada cop més exigent amb aquells que ostentem la responsabilitat pública, assumim els nostres càrrecs amb il•lusió i totes les expectatives posades en els propers 4 anys.

Sens dubte, no podíem esperar un millor inici.

Sant Joan, un nou inici

Aquest vespre celebrem la nit de Sant Joan, una nit tan arrelada en la nostra història com plena de significat. En especial, crec que és important veure aquest símbol de l’inici de l’estiu com a signe de renovació i un moment de canvi. Aquesta nit cremem simbòlicament allò que és antic i el que volem deixar enrere per tal de donar la benvinguda i deixar espai al que ens espera per endavant.

M’agradaria pensar que aquest és el significat que també tindrà per a Pallejà com a municipi. Des de l’Ajuntament tot just ara comencem legislatura i ens preparem per a quatre anys que han de ser de progrés en tots els sentits. I hem de mantenir aquest esperit positiu en el que allò que no volem del nostre passat queda enrere per tal de construir el nostre futur.

De la mateixa manera faig extensiu aquest desig a tots els veïns i veïnes de manera individual. Soc conscient que molts es troben en situacions difícils i que veuen un futur pròxim incert. En tot cas, la desesperança no només no és una sortida. La voluntat de millorar, el treball constant i les expectatives són el millor remei que, ara per ara, tenim a les nostres mans.

Només em resta desitjar-vos que gaudiu de la festa i que ho feu amb totes les vostres energies.

Recuperem l'orgull per les institucions

Coincideixen en pocs dies les presses de possessió dels alcaldes escollits en les passades eleccions del 22 de maig amb els incidents al Parlament de Catalunya i la violència exercida sobre els representants de tots els catalans i les catalanes. Com a part implicada, pel que fa a la meva responsabilitat pública, visc aquesta situació amb una mescla de sensacions que van des del rebuig a l’esperança. Esperança, en primer terme, com a cada inici de legislatura, pel que aquest suposa de projectes, de treball pel municipi i de celebració de l’esperit democràtic. I rebuig per veure com el descrèdit del que hem estat objecte tots els que ens dediquem a la política ha servit com a excusa perquè alguns carreguin amb violència i desmesura contra les institucions democràtiques.

Em sap greu que en el procés de maduresa democràtica encetat ara fa 35 anys haguem perdut l’orgull envers a aquelles persones que ens representen i que defensen els nostres interessos. És evident que els casos puntuals d’aquells que han oblidat que la política és una via per avançar com a societat i no una eina amb la que enriquir-se o lucrar-se ens han castigat a tots els que ens hi dediquem. En tot cas em sorprèn que, per exemple, als casos puntuals de dopatge a l’esport es respongui amb un tancament de files entorn al conjunt d’esportistes que treballen de manera neta i amb el seu sacrifici personal i que aquest mateix orgull no sigui el que demostrem envers els nostres polítics.

Per la meva banda només puc dir que continuaré treballant amb dignitat i que tinc el ferm convenciment que aquesta és la voluntat dels regidors que des d’aquest dissabte conformen el nostre Ajuntament. També us puc dir, amb la mateixa honestedat, que no totes les accions que emprendrem seran del gust de tots i cadascun dels ciutadans. És inevitable.

Però sí que m’agradaria demanar-vos una reflexió entorn a aquest moment concret que viu la nostra democràcia. El descontent és inherent a l’esser humà. Som crítics i això ens fa avançar. Però no és possible que haguem oblidat el que ens va costar assolir les llibertats que ara gaudim. Feu servir les vies que ens ha ofert aquest sistema democràtic per fer arribar els vostre descontent: el diàleg en primera instància —les portes de l’Ajuntament sempre estan obertes—, la discrepància si és necessària, el vostre vot a les eleccions i fins i tot la vostra militància activa en la política defensant allò que cregueu just i raonable.

No ens desviem de la línia democràtica. No permetem que la indignació lícita d’alguns esdevingui un atac contra tots. Perquè no podem oblidar que aquells que ocupem un càrrec públic som el producte de la voluntat d’un poble.

Un pacte de govern per a Pallejà

Ja és públic que els tres grups municipals que a l’actualitat formem l’equip de govern —CiU, PDF i Jà— hem signat un compromís per tal de donar continuïtat en la constitució de l’Ajuntament d’aquest dissabte al projecte comú que desenvolupem. Tot i que, per la prudència que ens imposem, no sigui fins després d’aquest cap de setmana que es faran públics els detalls de l’acord, no puc més que mostrar la meva satisfacció pel que aquest suposa.

D’una banda garanteix que el partit que ha rebut un major recolzament popular, CiU en aquest cas, mantindrà l’Alcaldia amb el que això suposa de respecte per la voluntat popular manifestada a les urnes. De la mateixa manera que vaig assumir el càrrec la primera vegada, amb il·lusió però amb un alt sentit de la responsabilitat, l’assumiré en aquesta ocasió. Sé que aquest mateix compromís serà el que ja han fet seu totes les dones i homes que conformaran l’equip de govern. No pot ser d’una altra manera.

El nostre municipi necessita un Ajuntament estable, compromès i responsable. Així ens ho fan saber dia a dia els veïns i veïnes de Pallejà. No tinc cap tipus de dubte que aquest acord garanteix totes aquestes premisses. Voldria en tot cas destacar que, amb la resta de partits amb els que hem mantingut converses hem pogut constatar aquesta mateixa voluntat de treball en positiu per tal d’oblidar errors del passat i assolir el millor futur possible.

Els propers anys continuarem treballant en la mateixa línia de rigor amb la que hem treballat des de 2009. Tenim grans reptes per endavant. Haurem de continuar lluitant a favor de la nostra economia local en uns moments durs per a tothom i alhora haurem de desenvolupar nous projectes que ens facin créixer com a municipi a tots els nivells. Però us puc garantir que comptarem amb un consistori preparat, compromès i representatiu.

Noves vies per a l'expressió dels joves

La cultura jove és, en bona part, una cultura urbana. Aquest fet és una realitat que hem de saber compatibilitzar per tal que sigui un element enriquidor i que alhora no suposi cap molèstia per al conjunt de veïns i veïnes al desenvolupar-se sovint en espais públics. Darrere d’aquesta voluntat hem desenvolupat en els últims anys activitats com ara la Mostra Jove d’Art Urbà que celebrarem aquesta setmana. Enguany, a més, aquesta idea es reforça amb l’eslògan “Expressa’t on toca!” per tal de promoure, per una banda, l’expressió artística entre els joves i, per una altra, la necessitat de que aquesta es vehiculi lluny dels actes vandàlics i dins de la convivència.

Com a Alcalde i com a Regidor de Joventut, sovint haig d’atendre les crítiques d’aquells que consideren que una part dels joves no respecta les normes de civisme fent-les compatibles amb les reivindicacions juvenils de guanyar cada cop més espais per a la seva forma de viure la cultura, l’esport o el lleure. Crec que aquesta mostra és un magnífic exemple de com, des de les polítiques municipals, podem recolzar la recerca d’aquests espais i situar-los dins del respecte pels espais públics que, al cap i a la fi, són de tots i de totes.

Això sí, l’èxit d’aquestes iniciatives passa perquè els veïns i veïnes assumim una nova visió de la qüestió. Per una banda, el col•lectiu de joves en la seva totalitat ha de ser conscient de la importància de fer conviure els seus estils de vida amb els que també han triat lliurament la resta de ciutadans. I per una altra, la resta de col·lectius han de saber valorar com cal la sort que tenim de gaudir d’un jovent que s’estima l’art, la música, el grafisme i l’esport.

En definitiva, hem d’entendre que, entre tots, sumem més Pallejà.

Treballant en un Ajuntament de futur

Aquests dies l’Ajuntament funciona en dues línies diferents: en el treball quotidià que ens exigeixen els serveis i projectes que desenvolupem i en començar a establir com serà el govern municipal que es constituirà el proper dia 11 de juny. Segur que entendreu que, per una qüestió de prudència i rigor, deixi de banda els comentaris concrets sobre com evolucionen els contactes entre els diferents partits. En tot cas, sigui quina sigui la fórmula final triada, els missatges que ens feu arribar com a ciutadans són clars i eloqüents:

• Pallejà vol un Ajuntament estable, que deixi enrere errors del passat i busqui treballar en positiu pel futur.
• Els veïns i veïnes ens reclamen un equip de govern que sigui participatiu, amb diversitat de veus, i amb un esperit constructiu.
• El nostre municipi vol tenir confiança plena en aquells que el representen. La crisi econòmica ens obliga a donar solucions i a no especular amb els interessos personals i partidistes.
• Ens hem d’exigir com a consistori oferir una imatge d’unitat. Els moviments socials, el descontent dels joves, el desgast sofert per les institucions públiques... totes aquestes qüestions fan necessari que retornem a la ciutadania el crèdit que ha dipositat en nosaltres.

No sé si amb ingenuïtat o no, però estic convençut que aquests mateixos missatges han calat en la majoria de forces polítiques. Ara és el moment de demostrar la nostra alçada de mires.

Com a actual alcalde i primer candidat de la llista més votada, la meva voluntat és conformar un equip d’aquestes característiques. I des d’aquesta mateixa posició, he estès i estendré la mà a tots aquells que entenguin que no podem aspirar a cap altre lideratge futur. Ens ho devem i us ho devem.

Un dia exemplar

Ahir celebràvem les nostres eleccions municipals. I han estat, novament, un motiu d’orgull per a tots els que ens estimem el nostre poble. En primer lloc pel que significa una data com aquesta, sense incidents, en la que s’ha culminat una campanya de la que, a grans trets, tots ens podem sentir satisfets per les propostes presentades i pel to positiu en el que s’han enunciat.

En tot cas, si haig de posar un “però” en el dia d’ahir, seria la baixada en la participació registrada. Evidentment entenc que la única lectura possible que hem d’extreure és que la classe política en general no hem sabut fer-nos totalment mereixedors de la confiança en la nostra representativitat. Prenc bona nota d’aquest fet i em comprometo a que al llarg dels propers 4 anys treballaré com a primer objectiu en que el futur polític d’aquest municipi sigui cada cop més una responsabilitat compartida per més gent.

Per aquest mateix motiu no puc més que agrair a tots aquells que sí van exercir el seu dret a vot. Gràcies per la vostra participació i per la confiança en el treball que fem.

Finalment, i amb els resultats a la mà, no puc més que sentir-me orgullós per encapçalar la proposta que ha rebut el major recolzament. Com és evident aquests propers dies treballarem per tal de que aquesta confiança esdevingui en un govern per a Pallejà que sigui representatiu, ampli i amb voluntat de projecte comú.

El projecte que la nostra gent gran necessita i es mereix

Aquest proper dijous 31 de març el ple municipal haurà de donar llum verda als tràmits necessaris per a que Pallejà pugui disposar d’un Centre Integral per a la Gent Gran. Aquests tràmits obriran també la porta a que en un futur puguem disposar d’una tercera escola bressol municipal. I és, precisament aquest ambiciós projecte per a la nostre gent gran, una de les propostes que en aquests moments des de l’Ajuntament trobem més engrescadores i necessàries.

Al llarg dels darrers anys hem pogut constatar com l’increment en l’esperança de vida no s’ha vist acompanyat paradoxalment d’un increment de la mateixa proporció en la qualitat de vida de la gent que arriba a edats avançades. Allà on la ciència ens ha ofert més salut i menys dolor, la societat no ha sabut generar més cura per les necessitats específiques dels nostres avis i àvies. Crec que a Pallejà hem sabut posar l’accent en aquestes noves necessitats sumant a les nostres polítiques municipals, any rere any, noves iniciatives dedicades al lleure i a l’atenció de la gent gran del municipi. Però hem de fer passes que vagin més enllà.

L’actual situació de crisi econòmica castiga durament a tots els sectors que conformen la nostra comunitat, però com sempre succeeix en aquestes circumstàncies, és més cruel entre els que menys possibilitats de defensar-se tenen. En aquest context neix una proposta que reunirà un centre de dia, una residència i un casal. Allà podrem oferir atenció a aquelles persones que tinguin més dificultats per a mantenir la seva autonomia i noves formes de lleure i auto-coneixement al col·lectiu de gent gran en general. A més, el recentment adquirit compromís de la nova Conselleria de Benestar Social i Família ens permetrà gaudir d’aquest espai sense cost per a les arques municipals.

Les condicions són immillorables. És un servei que no només és necessari, sino que a més està a l’alçada del que la nostra gent gran es mereix. No tinc cap dubte que, una vegada més, aquest proper dijous tots els grups municipals tornarem a posar-nos al costat dels interessos de tot el municipi.

Joves amb ganes d'obrir-se pas

Un dels aspectes que més em preocupa de la crisi econòmica, juntament amb la situació d’aquelles persones que s’enfronten a l’atur havent de tirar endavant amb les seves càrregues familiars, és la realitat que han d’afrontar els joves que justament ara proven d’inserir-se al mercat laboral. Ja fa anys que trobar una feina en concordança a la formació que s’ha adquirit i amb una remuneració adequada s’ha tornat més difícil per als nostres joves. I ara, és evident que la conjuntura econòmica no ho fa més senzill.

Dins de les nostres possibilitats hem treballat per tal d’oferir propostes que enforteixin la posició d’aquest col·lectiu davant la situació de l’ocupació. Probablement, una de les que més satisfets ens podem sentir és la Casa d’Oficis. Aquest nou servei permet que a l’actualitat un grup de joves s’estigui formant en qüestions com la reparació i manteniment d’equips informàtics. Un cop rebuda una formació teòrica, properament iniciaran un formació pràctica amb un contracte de treball de sis mesos.

Voldria felicitar a aquests joves que demostren que, per sobre de les dificultats, sempre s’imposen les ganes d’obrir-se pas. No sé si el futur laboral de tots ells estarà lligat a la formació que han rebut i reben, però estic convençut que sempre podran comptar amb aquests coneixements quan els hi siguin necessaris.

És evident que la formació no és necessàriament una solució immediata però sí que és una possibilitat més que ve a sumar-se a les que ja es tinguin. De la mateixa manera, hem de continuar optant per aquelles opcions que combinin els coneixements teòrics amb la pràctica en empreses ja que, és una manera immillorable de posar un peu dins d’aquest cada cop més difícil mercat.

Consciència contra la injustícia

Aquest mes Pallejà centra una part destacada de la seva activitat en activitats relacionades amb la igualtat dins de la celebració, aquest passat 8 de març, del Dia Internacional de la Dona. M’agradaria que, tots nosaltres, aprofitéssim aquesta data per tal de reflexionar al voltant d’una qüestió com és la igualtat de gènere a la nostra societat. Probablement, aquesta sigui una qüestió massa quotidiana perquè tinguem plena consciència sobre determinades situacions que, ni que sigui un dia a l’any, cal recordar.

Les dones continuen sent víctimes de la discriminació. És una realitat. I aquests abusos es poden produir, en els extrems més greus, en forma de violència de gènere i, en d’altres menys punyents però també evidents com en la seva relació envers el món laboral, en les càrregues familiars que encara moltes assumeixen o en el paper que sovint se’ls hi atorga als mitjans de comunicació. Prenguem consciència d’aquest fet.

És possible que per a molts la consciència individual sigui quelcom que assumim com a una aportació insignificant quan estem parlant d’acabar amb una xacra social. Però ens hem de veure a nosaltres mateixos com a part d’un engranatge molt més gran, la nostra comunitat i, només així entendrem com d’importants són els petits canvis que podem exercir.

Ser conscients cada dia de que encara existeix una situació de desigualtat entre homes i dones ens permetrà que no caiguem en aquesta injustícia, que puguem donar exemple amb la nostra actitud als que ens envolten. Responsabilitzar la societat, com si fos un ésser superior que ens imposa la seva llei, no té sentit quan la societat som tots i totes.

El millor Carnaval de la comarca

Crec que no peco per excés si dic que, entre els molts motius pels que els pallejanencs ens podem sentir orgullosos i orgulloses no podem obviar la celebració del nostre Carnaval. Ja us puc avançar que una vegada més serà espectacular la participació de ciutadans a la rua. Al ritme al que avancen les inscripcions, prop d’un 20% dels veïns i de les veïnes s’afegiran a la festa.
Sens dubte aquestes xifres ens situen com el Carnaval de la comarca que més incidència té entre la població i que compta amb un major nombre de participants. Sé que en diverses ocasions he reiterat el meu convenciment de que un dels principals patrimonis amb els que comptem és la nostra unió com a comunitat i la nostra força com a poble. Però no em puc estar de tornar-ho a recordar en una ocasió com aquesta, en la que aquesta empenta i aquesta voluntat comuna de participar plegats d’un esdeveniment serà més palpable que mai.

Us puc assegurar que, en ocasions com aquesta sento un genuí orgull pel que som i pel que formem. Deixant de banda el caire festiu entorn al qual ens aplegarem, el simple gest de voler compartir amb els demés aquestes dates, parla de nosaltres com a un municipi en el que la convivència, el respecte pels demés i la unitat són un patrimoni i un tret distintiu.

Durant aquests dies ens mesclarem, a més, amb l’esperit d’una festa en la que darrera d’una màscara no existirà condició social ni, fins i tot, gènere o nombre. Podrem ser el que vulguem. Espero que gaudiu i que feu gaudir.

Visca el Rei Carnestoltes!

Una traïció a Pallejà

Recentment el sector industrial del nostre municipi ha patit un fort cop en les seves aspiracions de millora i creixement. I el cop ha arribat, malauradament, des d’aquest Ajuntament. Si més no, des d’alguns dels grups municipals que s’hi troben representats. Aquest passat 21 de febrer, en sessió plenària, es presentava el text refós en el que s’incorporaven les prescripcions de la Comissió Territorial d’Urbanisme que ens hauria de permetre desbloquejar la situació de Camps d’en Ricart. Resumint molt la qüestió, era el pas clau per tal d’obrir les portes al projecte d’ampliació i millora d’aquest sector industrial.

Donada la rellevància de la qüestió, es van establir i desenvolupar els contactes necessaris per garantir la seva aprovació. I es va assolir un acord. La sorpresa, però, va arribar al moment de les votacions del ple d’aquest dilluns. El grup municipal que anteriorment ja havia votat a favor i que, en aquesta ocasió també havia acordat el seu vot favorable, PSC, i l’altre grup a l’oposició, Entesa per Pallejà, bloquejaven el text i el tiraven enrere. L’únic motiu que em ve al cap per entendre aquesta actitud és electoralista. A tres mesos de les eleccions municipals la consigna sembla única des de l’oposició: congelar el futur desenvolupament de Pallejà i, fins on sigui possible, deteriorar el nostre present.

Passarà molt de temps fins que tornem a tenir la possibilitat, per motius administratius, de donar aquest impuls a la nostra indústria. Però, què hem perdut amb aquesta oportunitat? Doncs hem perdut una oportunitat per a satisfer les demandes que ens fan les empreses ubicades a Camps d’en Ricart i les d’aquelles que s’hi volen ubicar. De moment no serà possible.

I com a ciutadans? Hem perdut la possibilitat de garantir un increment notable en llocs de treball directes i indirectes, de disposar de més ingressos com a municipi que ens permetin generar més serveis... en definitiva. Hem deixat escapar una oportunitat d’anar més enllà.

No puc més que sentir-me dolgut, ja no només per la gran feina que han dut a terme els equips tècnics municipals per a tirar endavant una proposta que, per una voluntat propera al sabotatge no ha pogut continuar el seu camí, sinó per totes aquelles persones de Pallejà a qui aquests llocs de treball haguessin alleugerit una situació personal difícil en temps de crisi. Penso en tots aquells que s’han adreçat a mi a través d’aquest espai o trobant-nos al carrer i m’han parlat del seu cas particular, de l’atur, de les dificultats per mantenir les seves famílies... Com a responsable últim del que es decideix en aquest Ajuntament, els hi demano disculpes. Aquesta vegada l’oposició a l’Ajuntament ha fet oposició a Pallejà.

Noves fórmules de finançament

Han coincidit en una mateixa setmana l’inici, a nivell ciutadà, de dues propostes desenvolupades des de l’Ajuntament amb un mateix objectiu: donar recolzament al finançament del consistori i per extensió al Pla de Sanejament Econòmic, i proveir al municipi de serveis necessaris. Per una banda s’ha presentat el proper concurs per a optar a 83 places d’aparcament en forma de concessió administrativa a la Sala Pal·ladius, i per una altra L’Adroc, la nostra revista municipal, s’ha obert a la inclusió de publicitat a les seves planes.

Pallejà, com qualsevol municipi en aquests temps, necessita trobar noves vies de finançament. Sigui com sigui, en el nostre cas particular, hem evitat solucions senzilles com pot ser incrementar la pressió en els impostos, en la fiscalitat, que afecten a la ciutadania en el seu conjunt. L’esperit que ens mou ens porta a trobar vies més imaginatives que, tot i suposar un major esforç com a administració, ens ofereixin resultats similars amb beneficis afegits.

I per beneficis afegits podem entendre, per exemple, reduir la despesa en comunicació mentre que obrim una finestra per tal de promoure el comerç local, o donar rendibilitat al patrimoni del municipi alhora que s’ofereixen places d’aparcament a un preu competitiu davant del preu de mercat. Aquest és el tipus d’actuacions que al llarg del meu mandat he considerat que són les que el nostre municipi necessita i reclama.

Hem de ser conscients dels nostres recursos i de les seves limitacions. Però aquest fet no ha de ser en cap cas i sota cap concepte una excusa per tal d’arronsar les espatlles i conformar-nos amb el que ens vingui donat. Continuem treballant i ho fem amb la tranquil·litat de saber que la distància entre tot el que ens proposem i el que aconseguim només passa pel nostre propi esforç. I aquest està garantit.

La festa major que portem al nostre ADN

Avui comencem a gaudir dels actes que enguany formen part del programa de la Festa Major de Santa Eulàlia. Possiblement sigui aquesta una de les festes més arrelada al que som i hem estat com a municipi. Si bé la Festa Major d’Estiu ens permet la possibilitat de gaudir d’activitats més multitudinàries i amb una major presència al carrer, Santa Eulàlia ens acosta més a la nostra tradició i als signes distintius que ens diferencien.

Voldria convidar-vos a celebrar aquests dies amb aquest mateix esperit, amb aquesta sensació de que pertanyem a una comunitat amb la seva pròpia història i un passat comú, que a dia d’avui és el de tots. Independentment d’on haguem vingut, en aquest moment tots i totes som el present i el futur de Pallejà i, per aquest mateix motiu, ens hem de sentir també lligats al passat que ha configurat com són els nostres carrers i espais públics, els noms que els hi hem donat o el desenvolupament que hem experimentat.

Més enllà d’altres reflexions, l’orgull de comunitat ens fa més forts i més propers entre nosaltres. Tenim molts motius per estar orgullosos i satisfets de viure en una població com és la nostra. Tot i que hem crescut fins a assolir un espai de ciutat, en cap moment hem perdut l’esperit del que fa no gaire temps encara érem: un poble. O el que és el mateix, un espai en el que la gent es pot conèixer i pot compartir el seu dia a dia de manera propera.

És per tot això, que hem d’entendre aquests propers dies no només com una excusa perfecta per a la diversió i el lleure en totes les seves formes, sinó també com a una oportunitat immillorable de trobar-nos amb els nostres veïns i veïnes i celebrar el fet de compartir un municipi com el nostre.

Visca Santa Eulàlia! Visca Pallejà!

Hem garantit la continuïtat de les obres de l'enllaç A2-AP7

Ahir, en una reunió entre els representants dels municipis de Rubí, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, El Papiol, Pallejà, Corbera, Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal i el secretari d’Estat de Planificació i Infraestructuras, Victor Morlan, s’aconseguia el compromís per part del Ministeri de Foment de reprendre les obres de l’enllaç de l’A2 amb l’AP7 actualment aturades. A la reunió, en la que vaig estar present, els municipis vam tornar a reiterar la importància d’aquest treball, d’aquesta nova infraestructura, ja no només per a la zona afectada sinó per al futur desenvolupament econòmic de Catalunya. Els arguments eren de pes: la seva rellevància per al teixit industrial; la saturació actual en d’altres vies; el fet que més d’un 65% dels treballs ja estiguessin realitzats...

Entenem perfectament que la situació econòmica exigeix prendre decisions difícils i que l’administració ha de reduir totes les seves despeses. Pallejà és un clar exemple en aquest mateix sentit. El que no és tan comprensible, per als municipis que hem treballat de manera conjunta per a aconseguir que es replantegi aquesta aturada, és que aquestes mesures d’estalvi afectin a aquells projectes que són, potencialment, generadors de riquesa i futur motor en la reactivació econòmica.

Així ho vam transmetre ahir a la reunió mantinguda a la Delegació de Govern a Catalunya.

L’èxit d’aquesta negociació s’ha d’atribuir, en tot cas, no només al pes dels nostres arguments ja que també hem de considerar que el treball conjunt entre municipis ha estat una peça clau. Només fa uns dies reflexionava en aquest mateix espai, al voltant de la creació de la Taula Comarcal de Serveis Socials, sobre la importància de fer un esforç de coordinació, en aquests moments difícils, entre els municipis que compartim un mateix espai i unes necessitats similars. La propera represa de les obres de l’enllaç, és el millor exemple de l’èxit que aquesta voluntat conjunta pot assolir.

Des del moment de la meva arribada a l’Alcaldia, vaig tenir molt clar que allà on no arribessin els nostres recursos, arribaríem per altres vies. I us puc garantir que continuarem treballant en aquesta mateixa direcció per fer possible tot el que ens proposem.

Una crida al civisme

Darrerament, en especial durant les passades festes nadalenques, des de l’Ajuntament hem pogut constatar un increment en l’ús incorrecte dels contenidors destinats a la separació de les deixalles que produïm. En concret, cada cop és més habitual trobar residus voluminosos al costat de les bateries de contenidors. Sé que són actuacions aïllades i que la majoria dels pallejanencs i pallejanenques són respectuosos amb l’Ordenança de Residus en la que s’estableixen aquests abocaments com a infraccions greus. Però, per pocs que siguin els que actuen d’aquesta manera, molts som els que en sortim perjudicats tant en la imatge dels nostres carrers com en la nostra pròpia seguretat.

Voldria aprofitar aquest espai per a recordar la importància de que tots fem servir els contenidors de manera adequada i, en aquells casos en el que el volum o la tipologia de deixalles ho requereixin, la nostra deixalleria. Tinc un molt alt concepte de Pallejà i d’aquells que hi vivim. Sé que tots entenem que la convivència es fonamenta no només en compartir un espai comú, sinó també en preservar-lo i actuar segons les normes que ens afecten a tots en el mateix grau.

Existeix una vigilància policial , evidentment, però seria absurd mantenir policies en totes les bateries de contenidors les 24 hores del dia. Aquesta és una responsabilitat que ens pertoca a tots. M’agradaria convidar-vos a que sigueu part activa en aquest compromís, no només amb el vostre propi exemple, sinó fent veure a aquells que no el segueixin la importància de que tots ens impliquem en el manteniment de la nostra via pública.

El primer deure del ciutadà, el civisme.

Milloren els Serveis Socials a la comarca

En l’actual situació de crisi econòmica, existeixen determinats aspectes de les polítiques que corresponen a tota administració que han de ser una prioritat necessària com ara els Serveis Socials. Però, malauradament, els recursos dels que disposem també es veuen afectats per aquesta mateixa crisi. És aquí on ens hem de plantejar noves fórmules que ens permetin treure el màxim rendiment de les nostres capacitats.

Un exemple d’aquesta voluntat de trobar noves vies que ens permetin recolzar a aquells que més ho necessiten és la recent constitució de la Taula de Serveis Socials del Baix Llobregat. Hem estat 30 els alcaldes i municipis de la comarca que hem decidit iniciar un treball de cooperació per tal de millorar i potenciar l’atenció que oferim a les persones que més ho requereixen. Aquest nou ens haurà de permetre, entre d’altres objectius, dissenyar un model de polítiques de Serveis Socials per a tota la comarca.

Tot i que segurament no som prou conscients, cada cop és més la gent que es troba a prop nostre i que ha d’afrontar serioses dificultats econòmiques i els riscos socials que se’n deriven. És el nostre deure prendre mesures i treballar activament per tal que, de manera silenciosa, una part de la nostra població, no es trobi en una posició difícilment superable.

Un inici il·lusionant

Finalitzades les festes tornem a la rutina. Ho fem encara amb el somriure a la boca per unes festes que han estat enguany, potser, una mica més especials, i amb una sèrie de projectes a sobre de la taula. El primer, amb el que comencem aquest 2011 com a municipi, són les obres que ja s’han iniciat per a la remodelació de l’antiga N-II en la seva tercera fase.

Possiblement, a nivell urbanístic, aquesta sigui una de les propostes més il·lusionants i engrescadores del meu mandat tant pel que significa en la seva magnitud com pel que suposa en el model de municipi en el que fa anys que treballem. Per una banda servirà per fer de la zona afectada pels treballs, un espai més còmode i segur per als vianants. Permetrà que l’antiga N-II passi a ser de forma efectiva un dels eixos principals de la nostra trama urbana.

I per una altra serà una zona que parlarà de què volem per al nostre municipi. Es prioritzarà definitivament el passeig a peu per sobre del trànsit rodat i garantirà la seguretat i comoditat dels vianants. Aquest és el model que perseguim. Volem que Pallejà sigui un municipi que continua caminant per a esdevenir una ciutat amb tot el que això suposa de positiu sense abandonar la seva identitat de poble. Volem crear espais de trobada en els que els veïns i veïnes ens trobem, espais en els que compartir el nostre dia a dia com els que sempre hem gaudit. Sens dubte, aquest està destinat a ser un d’aquests espais.

En tot cas, mentre arriba aquest moment haig de demanar-vos paciència a tots aquells que en major o menor mesura us veureu afectats pels treballs. Entenguem tots que aquestes incomoditats són necessàries i que s’ha treballat per tal que siguin mínimes. De ben segur, que un cop estigui al nostre abast el resultat final, haurà merescut la pena.

2011, més que bons propòsits

Si a l’anterior post feia una revisió del que ha suposat a grans trets el 2010 per a l’administració local, amb l’inici del 2011 és el moment d’exposar també algunes de les línies principals per a l’any que tot just ara comencem. Aquest serà un any atípic, com tots els anys d’eleccions municipals. I es que haurem de plantejar els projectes a desenvolupar a un termini de sis mesos. És aquesta una qüestió que, necessàriament, ens obliga a treballar amb responsabilitat i a incrementar els esforços que siguin necessaris per a culminar les principals fites plantejades durant aquest mandat.

La consolidació de l’economia local i dels serveis municipals tornarà a ser una prioritat. Pel que fa a l’economia local treballarem per a continuar sanejant els comptes públics per tal que, un cop finalitzat el mandat, es consolidi la viabilitat de la despesa pública. De la mateixa manera continuarem esforçant-nos per oferir totes les eines que estiguin a les nostres mans als treballadors i treballadores i a la promoció del comerç i la indústria locals.

En tot cas, i com ja apuntava, no té sentit treballar per l’economia del municipi si les millores han de fer-se a expenses dels serveis. De la mateixa manera que es va aconseguir amb els pressupostos de 2010, la despesa al 2011 tindrà com a prioritat que mantinguem el nivell de serveis al ciutadà que a l’actualitat oferim.

I pel que fa al debat polític, continuarem amb la política d’aquest equip de govern de “mà estesa”. Sé que no entendríeu que, en els moments difícils, aquells que exercim la vostra representació, no tinguem la voluntat comuna d’establir ponts de diàleg per a assolir acords. La meva voluntat és que, per sobre de les nostres discrepàncies, el major nombre de grups municipals treballem plegats en objectius comuns.

Personalment, veig l’any 2011 com a un any per a continuar treballant dur, però amb un grau encara major d’optimisme i confiança que el que podíem tenir ara fa un any. Espero comptar, com he pogut comptar al llarg d’aquest passat 2010, amb les vostres propostes, les vostres crítiques, el vostre recolzament i la confiança que m’heu demostrat. Per tot això només us puc dir: gràcies.

Un cop d'ull al 2010

Pallejà acaba aquest 2010 d’una manera tan inesperada com alegre gràcies a la grossa de Nadal. Encara no puc evitar un rampell d’emoció, de la mateixa manera que de ben segur us succeeix a la majoria de vosaltres, quan trobo a aquell amic que sé que patia per la seva hipoteca o a aquell conegut que veia amb incertesa la proximitat de la seva jubilació o a la parella que posposava la seva unió a l’espera de temps millors i me n’adono que, a tots ells, els hi ha donat un gir la vida. Però, tot i que sé que d’una manera o d’altra la loteria ens ha tocat a tots i totes, aquests són també dies per valorar des de la perspectiva d’administració què han significat aquests darrers 365 dies per a Pallejà.

D’una manera genèrica, crec que podrem recordar 2010 com un any en el que ens hem donat un bany de realitat i hem afrontat les polítiques municipals des d’una única perspectiva: la realitat que se’ns imposa. Han desaparegut els triomfalismes i hem treballat en problemes reals amb solucions concretes. Segurament ni aquest any ni el vinent quedaran a la memòria col•lectiva com “l’any en el que es va inaugurar...”. Però sí que espero que puguin ser retinguts com el moment en el que es van establir noves rutines de funcionament, vam revisar i reordenar els nostres serveis per fer-los eficients i evitar que fossin deficitaris i es van establir les bases econòmiques per garantir el futur creixement de Pallejà.

A nivell polític, crec que podem afirmar que 2010 ha estat un any marcat pel diàleg, la posada en comú d’idees i el treball positiu. Evidentment han existit discrepàncies i, fins i tot, acusacions amb major o menor fonament. Però hem mantingut un equip de govern amb tres formacions diferents i un objectiu únic que, partint d’una majoria simple, ha negociat amb l’oposició per a assolir acords de consens. He d’agrair la responsabilitat i l’altura de mires amb la que hem treballat la major part de grups polítics.

En resum, podem dir que aquest any que ens preparem per a abandonar no ha estat un any fàcil, però ens ha fet més forts. Se’ns dubte la inversió d’energies i il·lusió es veurà àmpliament reflectida al llarg del 2011.

La millor loteria

Diuen que la felicitat i la sort van per barris. I avui li ha tocat a Pallejà, si més no, a aquells més afortunats que han pogut fer-se amb un dels dècims premiats amb la grossa i que han estat venuts des d’un bar de la nostra vila. Han estat 180 milions d’euros. Sens dubte, avui no podíem esperar una millor notícia, especialment en un any difícil i de crisi.

En primer lloc voldria fer meva també, l’alegria que viuen molts pallejanencs i pallejanenques i transmetre a tots aquells que no hem tingut aquesta fortuna la tranquil·litat de saber que no hem perdut res que ahir tinguéssim. Si més no, molts i moltes de nosaltres coneixem alguns que han estat agraciats i que podran gaudir i compartir un dels millor Nadals de la seva vida.

En tot cas, voldria aprofitar aquest moment dins de la immensa alegria que viu en aquests moments Pallejà, un cop hem assumit la sort que ens ha visitat, per posar en valor la importància de treballar de manera diària per a aconseguir els nostres objectius. Individualment i com a col·lectiu tots tenim projectes i somnis. Alguns es podran fer realitat gràcies als diners, però d’altres, molts d’ells, hauran de realitzar-se a través de l’esforç i el sacrifici. No els podem oblidar i sé que, afortunats amb la loteria o no, els continuarem buscant demà, demà passat i durant tot el 2011.

Avui obrirem ampolles de cava i ens abraçarem amb la família i els amics. Demà ens aixecarem i continuarem a la recerca d’un municipi millor.

Milions de felicitats!

Ara ve Nadal

De la mateixa manera que aquests dies a bona part de les llars de la nostra vila ens afanyem a preparar els detalls de les festes de Nadal, el municipi també es prepara per tal de gaudir de la celebració les festes. Enguany seran unes festes a la mida de les nostres possibilitats. No és necessari tornar a insistir en que les nostres capacitats actuals tenen unes certes limitacions, especialment, perquè crec que tots tenim una clara consciència de quines són. Però, el que sí que puc garantir és que, dins dels límits en els que ens movem, tornarem a gaudir de totes aquelles tradicions i celebracions que fan d’aquestes festes, probablement, les més especials de l’any.

Novament, una de les principals preocupacions torna a ser implicar el major nombre de veïns i veïnes i oferir alternatives als pares i mares durant les vacances escolars per tal que el Nadal, fins on sigui possible, sigui una celebració per a tots. Tot i que les valoracions últimes han de fer-se sempre a posteriori, crec que, amb les propostes que desenvolupem, cobrim bona part d’aquestes expectatives.

Certament, en aquestes ocasions sempre m’agrada posar l’èmfasi en l’esforç que aquests preparatius suposen per als tècnics i treballadors municipals i per a les entitats i associacions que hi prenen part. Però crec que és important que tots els ciutadans tinguem present aquest treball per tal que, només amb la nostra presència i participació, el compensem amb escreix.

Us hi esperem.

La nostra situació, en xifres

1.276.000 euros de reducció en la despesa de l’Ajuntament prevista només en 2011. I el que és més important, sense haver de suprimir cap dels serveis que oferim al ciutadà i havent incrementat durant aquest 2010 la inversió en actuacions socials. Aquestes són només un parell de les dades que formen part del pla de sanejament que vaig presentar aquest passat divendres. Segurament, veient els resultats, aquells que no vau tenir l’oportunitat d’acompanyar-me en l’explicació detallada de la proposta podeu pensar que aquest consistori multiplicarà els peixos i els pans. “Com ho podrem fer?”, pensareu amb tota la raó. Ben senzill, ja ho estem fent.

A 1 de gener de 2010, i després de dos anys d’Alcaldia d’Entesa per Pallejà, aquest consistori sumava 8.800.000 euros en factures pendents, segons va revelar posteriorment una auditoria independent. A 31 de desembre de 2010, només un any després, hem reduït a 1.700.000 euros aquest deute pendent que també, en breu, serà totalment satisfet. Estem demostrant que, en un moment de crisi econòmica, Pallejà pot redissenyar els seus serveis i trobar les vies que ens permetin estalviar, acabar amb el dèficit de la nostra tresoreria i mantenir i potenciar els serveis.

No és ni serà fàcil. Hem multiplicat el treball, els esforços i la imaginació per a arribar allà on no arribava la nostra capacitat econòmica real. Però, com he dit amb anterioritat, ja ho estem fent.

Gràcies a tots els que ens heu donat recolzament i, especialment, aquells que em vau acompanyar el passat divendres.

A continuació podeu consultar alguns dels trets fonamentals de l’exposició del pla de sanejament.

Presentació del pla

Llum verda

Dimecres al vespre vaig viure un dels moments més satisfactoris dels que he pogut gaudir com a Alcalde de Pallejà amb l’aprovació del pla de sanejament dels comptes públics del nostre municipi. Va ser una doble satisfacció. Per una banda vaig poder constatar com es culminava el projecte més ambiciós del meu mandat com és garantir l’estabilitat econòmica de l’Ajuntament per al present i per al futur.

I per una altra, ha significat que tota la feina, la inversió de temps i d’esforços i la voluntat que hi hem posat els que hem treballat en la seva elaboració han arribat a bon terme. No puc deixar passar l’ocasió sense felicitar als regidors i tècnics municipals que han posat tota la seva capacitat al servei d’aquest pla. També es just reconèixer el vot positiu del PSC per l’aprovació del pla així com la falta de responsabilitat d’Entesa per Pallejà al no votar positivament, quan aquesta formació política ha sigut partícip en la generació del deute actual de l’ajuntament.

Com ja he comentat amb anterioritat, el sentit de responsabilitat i la voluntat d’una absoluta transparència que regeixen les actuacions de l’actual equip de govern, ens han portat a no desvetllar fins a la seva aprovació els trets fonamentals del pla. Ara és el moment d’explicar abastament com ens ha d’afectar i de quina manera aconseguirem resoldre el deute econòmic que registra el consistori. I així ho farem. El que a finals de 2009 eren més de 3.000.000 d’euros de deute generats en només dos anys, seran suprimits amb la menor afectació possible per als veïns i veïnes.

El proper divendres 10 de desembre a les 20 h a la Sala Pal·ladius hem convocat una xerrada per a exposar-vos en profunditat totes aquestes qüestions. Us hi espero.

Continuem millorant

Tot i que des de la meva arribada a l’Alcaldia l’Ajuntament s’ha auto-imposat una aposta per l’estalvi i la contenció en la despesa, no voldria que existís la sensació que hem renunciat al desenvolupament del municipi. Crec que són dos aspectes que hem de considerar de manera diferenciada. És cert que tenim l’imperatiu de sanejar les arques públiques i garantir el futur econòmic de Pallejà, però, si sabem gestionar-nos de manera adequada podem continuar desenvolupant aquelles actuacions que són necessàries.

Recentment, per exemple, hem posat en marxa dos projectes de millora d’equipaments públics com són la Zona Esportiva i el cementiri nou. Evidentment són treballs que suposaran una despesa necessària i assumible. I el que és més important, afecten a aspectes que es relacionen directament amb les necessitats de tots els veïns i veïnes.

El nostre municipi s’ha dotat al llarg dels darrers anys de diferents espais públics que són dinamitzadors d’una part important de les rutines dels pallejanencs i pallejanenques com són el lleure, l’esport o la cultura. Per aquest motiu tinc molt present que uns dels deures que hem d’assumir com a administració és vetllar per la qualitat d’aquests equipaments i per la seva millora continuada.

Considero important que tots siguem conscients que, tot i que estem en una època contenció no hem perdut de vista en cap moment les necessitats de Pallejà. Tot i l’esforç extraordinari que suposa, és possible fer compatibles conceptes com contenció i creixement.

La lluita contra la violència de gènere com a compromís social

Aquesta mateixa setmana a Pallejà hem iniciat els actes que enguany formen el programa del Dia Internacional contra la Violència de Gènere del 25 de novembre. I ho fem amb un programa que ha anat creixent any rere any amb la implicació de la Regidoria d’Igualtat. Aquest fet no deixa de ser un exemple més del compromís de Pallejà enfront a les principals xacres que patim com a societat.

Determinades problemàtiques, com la pròpia violència contra les dones, quan es reprodueixen amb una certa assiduïtat, no poden únicament ser enteses com a problemes puntuals. Són qüestions que només poden combatre’s des d’una perspectiva de col·lectiu i com a societat. Per aquest motiu és tan fonamental que les administracions tinguem una part activa.

És en tot cas un esforç inútil si no fem possible que tots i cadascun de vosaltres també adquiriu aquest compromís. Hem d’entendre que la societat és la suma de tots nosaltres com a individus, de les nostres opinions i de les nostres actituds.

El missatge està clar i és rotund: és un NO als maltractaments i les vexacions. No hi dobles lectures ni interpretacions. Sé que així ho enteneu. Més enllà del 25 de novembre, amb les aportacions de tots i de totes, podem fer d’aquesta voluntat una realitat.

Aprofitar les oportunitats

Des del passat mes de juny i fins a aquest proper mes de desembre, el consistori ha contractat a 15 persones en situació d’atur per a treballar en el projecte de manteniment i rehabilitació d’espais i dependències municipals. Aquesta proposta, que compta amb la subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons social Europeu, ens ha permès assolir un doble objectiu ja que, a la vegada que podem alleugerir la situació d’un grup de persones castigades per la crisi econòmica, podem millorar la situació d’alguns espais que són de tots i de totes.

Sovint, una part important dels ciutadans entén que la gestió d’un ajuntament es restringeix a decidir de quina manera s’inverteix el que recapta a través dels impostos i taxes. Però, aquest projecte al voltant dels plans d’ocupació, és per a mi l’exemple perfecte del que ha de representar la gestió al consistori. L’administració ha de proveir-se de recursos propis i aliens, de tots els recursos als que tingui accés i que estiguin a la seva disposició. Hem d’aprofitar les oportunitats que es presenten.

I el que és possiblement més important, hem de saber desenvolupar aquelles propostes que suposin un benefici major. Assumint que tenim limitacions i que, més enllà de la nostra voluntat, només podem treballar de manera efectiva en un nombre concret i limitat de projectes, hem de saber trobar aquells que suposen un major benefici per al major nombre de pallejanencs i pallejanenques.

Pla de sanejament en perspectiva

Ja ens trobem en la recta final per tal d’ultimar els detalls del pla de sanejament que haurà de permetre restablir l’equilibri econòmic que en els primers dos anys d’aquest mandat havia quedat malmès. Aquest passat mes de setembre ja anunciava, en aquest mateix espai, que afrontàvem una època en la que haurem de fer concessions. En tot cas, vull llançar un missatge d’optimisme i tranquil·litat. Ni aquestes concessions estan per sobre de les nostres possibilitats ni suposaran una mancança en la qualitat de vida de la que gaudim a Pallejà. Al contrari. Les actuacions de contenció en la despesa que apliquem des de que em trobo en la posició de màxim responsable d’aquest consistori, faran que els ajustos en la despesa que aplicarem no siguin tan significatius com podíem preveure.

Permeteu-me, en tot cas, en un exercici de responsabilitat política que, fins que aquestes mesures del pla de sanejament no hagin estat aprovades per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i, per últim, pel Ple del nostre consistori, no us faci un avanç de les mateixes. Com podeu comprovar, el procés d’aprovació d’un projecte d’aquesta magnitud és tota una garantia de que el resultat últim serà el millor per a tots els veïns i veïnes.

Em consta que algunes veus ja s’han avançat a criticar unes propostes que ni s’han tancat ni s’han aprovat. Ens trobem en un moment fonamental de la legislatura i, potser, pequen de precipitació.

En qualsevol cas sé que els fets es troben per sobre de les opinions. I us voldria convidar a que, un cop el pla de sanejament estigui a sobre de la taula, feu les vostres pròpies valoracions.

El valor del comerç en els moments difícils

Aquest mateix cap de setmana els comerciants de la nostra vila que s’apleguen entorn a Comerç Pallejà ofereixen a tota la població una iniciativa que no podem més que aplaudir en els temps en els que ens trobem. La Fira Estoc Pallejà sortirà als carrers per tal que tots els pallejanencs i pallejanenques tinguem l’oportunitat d’apropar-nos als productes i serveis que s’ofereixen al nostre municipi des del petit i mitjà comerç. És, sens dubte, un acte de valentia i voluntat de superació poc habitual en els temps de crisi econòmica que vivim.

Enguany, hem hagut de prescindir de l’aparador que al llarg dels darrers anys l’Ajuntament oferia als comerciants amb la Fira Pallejà Actiu. Ha estat una suspensió decidida des de la coherència amb la situació econòmica del consistori i amb la voluntat de reprendre, tan aviat com sigui possible, iniciatives d’aquest mateix caire. Els comerciants, en tot cas, han sabut demostrar que disposen d’iniciativa pròpia i d’imaginació creant una fira a la seva mida i a la mida dels potencials compradors.

Aquesta iniciativa ve a demostrar que, com sempre ha estat al meu convenciment, el treball comú i la força de voluntat formen part de l’ADN de la nostra vila. Ara que els vents no bufen a favor, som capaços de demostrar-nos a nosaltres mateixos que les nostres capacitats arriben tan lluny com la nostra imaginació.

Estic segur que, tots i totes sabrem correspondre l’esforç dels botiguers de la nostra vila. L’únic que hem de fer, és acte de presència.

Objectius globals per a les administracions locals

Amb l’inici d’aquest curs Pallejà acull diferents activitats relacionades amb la conscienciació sobre els Objectius del Mil·leni. A grans trets podríem definir aquests objectius, amb el 2015 com a data, com a 8 passos envers uns nivells més alts d’igualtat entre tots el que cohabitem en aquest planeta. Eradicar la pobresa extrema i la fam o reduir la mortalitat infantil són alguns dels aspectes que es recullen entre els objectius.

Quan es tracten qüestions d’aquesta rellevància, totes les administracions, hem d’assumir la nostra part de responsabilitat en les tasques de conscienciació i treball comú per tal d’apropar-nos a la seva consecució. Els Ajuntaments hem de tenir un paper fonamental en la difusió dels Objectius del Mil·leni. Nosaltres som els que estem a tocar del ciutadà, som el govern que es troba més a prop de la ciutadania i dels seus interessos.

Per aquest mateix motiu som conscients que no és fàcil generar un interès col·lectiu especialment quan les preocupacions individuals, que a l’actualitat afecten a molts dels nostres veïns i veïnes, són tantes. En tot cas no em puc estar de fer una crida personal a tots els que llegiu aquestes línies perquè, dins de les vostres possibilitats, conegueu quins són aquests objectius. Sé que pensareu que és una empresa a una alçada molt superior de les nostres capacitats. I segurament assolir aquests nivells d’igualtat entre les persones sigui un dels majors reptes als que ens enfrontem com a humanitat, però precisament per l’esforç que representa requereix la conscienciació del major nombre de persones possibles.

En un temps que sembla marcat per l’escepticisme jo crec amb tota la convicció que podem assolir tot el que ens proposem com a col·lectiu.

http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/

Incentivant l'ocupació

Quins motius han de portar a l’administració local a implicar-se directament en el foment de l’ocupació?. Els ajuntaments, per les pròpies capacitats de les que disposem i per les competències que ens són pròpies, probablement no siguem l’administració amb millors eines per a crear llocs de treball. En tot cas, no podem oblidar-nos que mantenim una estreta relació entre el nostre desenvolupament i el de les economies locals.

És per aquest motiu, perquè som conscients que la màxima ocupació en el nostre municipi i una economia local forta són cabdals pel que hem de ser en el futur, que el nostre Ajuntament continua treballant per a incentivar l’ocupació. Aquesta mateixa setmana s’ha posat en marxa la Casa d’Oficis de Noves Tecnologies, un projecte destinat a la formació de joves en qüestions com la reparació d’ordinadors o la creació de pàgines web.

Segurament per a molts les solucions passen per posar a disposició dels ciutadans directament llocs de treball. Lamento que aquest ajuntament, ni cap altre, pugui per sí mateix donar solució directa a totes les persones en situació d’atur. Però el que sí que podem fer, i el que continuarem fent, és provar de posar a disposició del ciutadà aquelles accions relacionades amb la formació que aconsegueixin millorar les seves opcions per a trobar una feina.

En un moment en el que els nostres esforços se centren en la contenció, l’ocupació continuarà sent una prioritat. Perquè tots ens hi juguem molt.

Gent gran, gent activa

Aquesta mateixa setmana presentàvem les activitats destinades a la gent gran que per a aquest curs desenvolupa l’Ajuntament. Aquest col·lectiu, com és el cas dels infants de 0 a 3 anys, s’ha convertit amb el pas del temps en un col·lectiu amb una especial dependència de les propostes que sorgeixen des de l’administració local. El nostre consistori, i així ho crec, sempre ha estat a l’alçada d’aquesta responsabilitat. Aquest nou curs no serà una excepció.

La idea és ben senzilla: promoure un estil de vida actiu. I això suposa que es posin en marxa actuacions que vagin dirigides a nombrosos aspectes del que qualifiquem qualitat de vida. Des de la cultura, a la formació passant per l’esport, són molts els àmbits en els que es mou el programa d’activitats per a la nostra gent gran.

Pel que fa a la responsabilitat de les institucions i administracions envers aquest segment de la població, hem de ser conscients que cada cop és més nombrós tant en percentatge com en nombre de ciutadans. Només aquesta dada ha de servir per a autoimposar-nos la voluntat de continuar treballant en les polítiques dirigides a la gent gran. Però a més hem de preveure que, en els propers anys, aquesta tendència es pot continuar accentuant.

Treballar en aquestes polítiques no és, doncs, només un treball realitzat per a cobrir necessitats del moment present en el que vivim. És també una inversió en el curt i llarg termini del que ha de ser la nostra societat en els propers anys.

Què reivindiquem quan reivindiquem l'enllaç

L’Ajuntament de Pallejà reivindica la finalització de les obres de construcció de l’enllaç entre l’A2 i l’AP-7. De fet és una defensa d’una obra, paralitzada des del govern central argumentant que la seva despesa és excessiva en temps de crisi, en la que hem unit les nostres forces diversos municipis com Castellbisbal, Rubí, Sant Andreu de la Barca, El Papiol, Corbera de Llobergat, Terrassa i Sant Cugat. Els Alcaldes representants d’aquests municipis ja hem arribar el nostre neguit al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal i arribarem allà on sigui necessari. Però, amb quin objectiu?.

Des de la meva perspectiva podem emmarcar aquests esforços dins de les polítiques de recuperació econòmica que, en aquests moments, són una part fonamental del treball de l’Ajuntament. Pallejà té l’aspiració de recuperar-se en els anys immediats de les mancances econòmiques de la seva administració i sortir d’aquest període reforçat com a població i amb perspectives de disposar d’una economia local sòlida i en desenvolupament.

I per a assolir-ho necessitem eines en forma de projectes, treball d’administració i infraestructures. Aquestes dues vies de les que estem tractant, són dos dels eixos principals del moviment de mercaderies i del flux econòmic a tota Catalunya. I fins el moment no hem aconseguit disposar d’una connexió entre totes dues que afavoreixi aquest desenvolupament econòmic del territori.

Entenc perfectament que pel Ministeri de Foment sigui difícil assumir totes les despeses que se li plantegen. Però el que em sembla menys comprensible és aturar uns treballs que ja s’han executat en un 70% i que poden oferir uns resultats tan beneficiosos per a la situació del país.

En definitiva, defensem la continuïtat de les obres de construcció de l’enllaç perquè les inversions que han de servir per a superar aquesta crisi són inversions que no ens podem permetre posar en dubte.

Reiterar els missatges importants

Existeix un nombre determinat de missatges que llancem periòdicament des de l’administració de manera repetitiva que, potser, per la seva pròpia repetició, no tenen l’impacte que haurien de tenir per la seva importància entre tots els ciutadans. Tot i que sigui una lògica perversa, hem d’assumir que, per exemple, les crides constants que realitzem per a conscienciar als ciutadans sobre la importància de preservar el nostre medi ambient, no tenen tot el ressò necessari.

I no és poc el que ens juguem quan parlem d’aquesta qüestió. Estem parlant d’un futur que cada cop és més immediat i que requereix d’uns processos de conscienciació i actuació ferma comuns. No és necessari cridar a l’alarmisme, no és això el que la ciutadania requereix de nosaltres, els Ajuntaments, però sí que és important que no fem oblidar la responsabilitat que tenim tots els que habitem aquest planeta.

Pallejà celebra aquests dies la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, unes dates dedicades a reflexionar sobre com ens desplacem i l’ús que fem dels combustibles fòssils. És aquest un programa que destaca per la implicació que busca dels més joves del municipi. Perquè, precisament, és entre els infants on podem tenir una major capacitat per conscienciar i promoure nous valors.

En tot cas, a aquells més grans, no podem per menys que demanar també la seva reflexió i la seva actuació en conseqüència, i des d’aquest espai us convido a obrir aquesta reflexió personal.

Obres a l'Ajuntament

Paral·lelament al treball que ja anunciava a l’anterior escrit per tal de millorar la situació econòmica del municipi i del consistori, coincideixen en el temps les obres que es duen a terme a l’edifici de l’Ajuntament. Una casualitat potser plena de simbolisme. Precisament sobre aquestes obres ja puc anunciar que es troben en un estat avançat.

També m’agradaria destacar un doble valor que hem de tenir en compte a l’hora de valorar la iniciativa. Primerament que es tracta d'un projecte que no té cap cost per a les nostres arques municipals. Vull insistir: l’obra es finança totalment a través del Fons Estatal d'Ocupació i Sostenibilitat Local del govern central. I en segon lloc és positiu reflexionar sobre quin és l’objectiu últim d’aquesta remodelació.

El gruix dels treballs que es duen a terme tenen la voluntat de fer que aquest edifici sigui totalment accessible. Tot i ser una obligació com a administració pública, les característiques pròpies d’una edificació històrica com és el nostre Ajuntament, suposaven un repte. Ara podrem dir, en acabar les obres, que la casa de tots és, veritablement, una casa disponible a l’accés de tots i de totes. Ni tan sols els problemes de mobilitat dels nostres conciutadans han de ser un impediment per tal que accedeixin al seu consistori.

Sé que alguns poden arribar a pensar que l’Ajuntament és un espai per a aquells que “l’habiten” de manera habitual —polítics i treballadors municipals—. Hem de desterrar definitivament aquesta imatge. Aquest edifici és la casa de tots els pallejanencs i pallejanenques.

Actitud de formiga

Ja està en marxa un nou curs a nivell ciutadà, polític i laboral en la majoria de casos. És el moment de reflexionar sobre quines són les perspectives que se’ns presenten pels propers mesos. I, pel que fa a la meva posició com a Alcalde de Pallejà, aquesta reflexió ha de ser més àmplia i profunda ja que de les decisions preses a l’Ajuntament depèn una part considerable dels serveis i l’atenció que reben tots els pallejanencs i pallejanenques.

L’inici d’aquest curs i els propers mesos estaran marcats per una voluntat de sacrifici. Us avanço que haurem d’assumir determinades renúncies, cap d’elles capitals però sí significatives, per tal de poder garantir els principals serveis dels que gaudim a l’actualitat i, el que potser és més destacable, per assegurar la salut econòmica futura de les arques públiques.

No seran decisions fàcils de prendre, però sens dubte són les decisions que exigeix el moment que vivim i el meu compromís amb el municipi. Probablement seria més senzill fer com possiblement es fa des d’altres administracions supra-municipals: tancar els ulls a l’actual situació econòmica en clau electoral i pensar que no hi ha cap problema en continuar signant xecs sense fons confiant que, en el millor dels casos només estem posposant un problema i en el pitjor el traspassarem a aquells que ens hagin de substituir. Però un dels meus principals compromisos en arribar a l’Alcaldia, si no el principal, va ser fer tots els esforços per tal de sanejar els comptes públics i garantir la solvència econòmica de Pallejà en el futur.

La proximitat de les eleccions municipals cap a les que caminem no m’ha fet en cap moment plantejar-me la possibilitat d’endarrerir les decisions difícils. Sé que existeix la possibilitat que, en aquest clima pre-electoral, algú pugui tenir la temptació d’entrar a jugar un joc més efectista que efectiu basat en la crítica. Algú podrà dir que una administració que realitza sacrificis és una administració que no es gestiona correctament.

No em preocupa aquesta possibilitat per dos motius:

Per una banda tinc plena confiança en que la major part dels meus conciutadans sabran entendre que una gestió acurada suposa tant saber créixer i gaudir en els moments de bonança com saber fer renúncies i esforços en els moments difícils.

I per una altra, sé que aquests sacrificis donaran els millors resultats a curt termini. Com en la popular faula de la formiga i la cigala els moments durs d’avui seran per a Pallejà la recompensa de demà.

Un mes clau per a tot un any

Bona part dels pallejanencs i pallejanenques es preparen per a finalitzar, amb aquest mes d’agost, les seves vacances. Aquest fet té, com cada any, aquell regust ambigu en el que es mesclaran segurament l’enyor pels dies que deixem enrere i l’activitat dels 11 mesos que ens queden per endavant. El setembre és, a nivell municipal, una època dedicada al treball, la planificació i les trobades.

De la mateixa manera voldria convidar-vos a plantejar-vos aquest mes com a un punt de partida pel que fa a la vostra relació amb el municipi i amb tot allò que té per a oferir-vos. Des de la participació en les diferents entitats que ofereixen activitats culturals, lúdiques, tradicionals, esportives... a l’elecció entre l’ampli ventall de possibilitats que podeu trobar als equipaments municipals, és molt el que us ofereix Pallejà al llarg de tot un curs.

Ara és el moment de plantejar de quina manera voldrem omplir els dies que encara ens resten per endavant fins al final del curs. Pallejà és un municipi que, al llarg dels darrers anys, ha crescut de manera notable pel que fa a l’oferta que de la que disposa en aquest sentit. I es que, aquest municipi és cada cop més que simplement un espai on viure gràcies a les possibilitats que ofereix per a aprendre, divertir-se i, desenvolupar en definitiva, una vida plena.

Més propers

Des de l’inici d’aquesta experiència a internet, he tingut la possibilitat de comunicar-me amb molts ciutadans. No només a través dels escrits en els que, com en aquest cas, tinc la possibilitat de fer-vos arribar directament les meves reflexions. Potser, un dels principals avantatges que ha posat al meu abast aquest espai web és la possibilitat de rebre les vostres reflexions, els vostres comentaris i les vostres opinions.

No haig de negar que una part d’aquests missatges són crítics amb la gestió que realitzem des de l’Ajuntament. I són, precisament, els que més agraeixo. Perquè en la seva gran majoria tots els comentaris es realitzen des del respecte, la voluntat de diàleg i amb un únic objectiu: fer de Pallejà un municipi millor.

L’administració no pot ni deu viure d’esquenes a aquells als que serveix. Possiblement aquest és un dels aspectes en els que els polítics hem tingut menys encert a l’hora de fer-lo arribar als ciutadans. L’administració, els representants polítics, som servidors públics. Aquest concepte no té dobles lectures. La nostra voluntat ha de ser la voluntat ciutadana i les crítiques i l’intercanvi d’opinions són unes eines valuoses per assolir aquesta finalitat.

D’altra banda també han estat molt nombrosos els missatges de recolzament i ànim que he rebut. En especial han estat gratificants les vostres paraules en els moments més durs que hem hagut de passar. Gràcies.

En definitiva, tancant el curs com ens trobem, vull agrair-vos des d’aquest espai els vostres comentaris, les vostres reflexions i paraules perquè em donen la confiança de saber que estem més a prop.

Espais comuns

Amb l’arribada del bon temps, ja fa setmanes que els espais públics de la nostra vila han esdevingut, encara més, un espai de trobada, passeig i lleure. Les nostres places, els parcs i els nostres carrers són i seran durant les properes setmanes els motors de la nostra vida social i lúdica. És per aquest motiu que, per sobre d’altres moments de l’any, es fa imprescindible que fem una reflexió al voltant de l’ús que en fem d’aquestes zones.

És habitual que un veí o veïna se m’adreci periòdicament lamentant la situació de brutícia o mal ús que puntualment es dóna en algun d’aquests espais públics. I, és evident que la queixa sempre és legítima quan estem parlant de zones de les que hem de gaudir tots i totes. Em consta que la gran majoria de ciutadans fan un ús responsable de la via pública tot i que, malauradament, sempre siguin més evidents les accions irresponsables i poc curoses.

Probablement, aquells que no tenen cura per la brutícia que puguin generar o per la tinença responsable que han d’exercir sobre les seves mascotes no són prou conscients del que significa un “espai comú”. La via pública és una responsabilitat compartida, i així l’hem d’entendre.

De la mateixa manera que, com a propietaris o llogaters d’un habitatge, ens podem considerar obligats a vetllar per la nostra comunitat de veïns, per l’edifici en el que vivim i per les zones que compartim, així hem d’entendre la nostra convivència física a la nostra vila. Sentim-nos lliures de gaudir dels espais comuns perquè d’alguna manera ens són propis, però no oblidem que, a la via pública, tots som responsables de la seva preservació.

Obert per vacances

L’arribada de l’agost suposa, inevitablement, un canvi en el ritme en el que viu habitualment Pallejà. Un canvi que ens porta a una manera diferent d'entendre el dia a dia marcada per les vacances, les temperatures i la recerca d’un trencament en les rutines que habitualment desenvolupem.

Però, en tot cas, de la mateixa manera que molts veïns i veïnes per les seves circumstàncies personals, mantenen el seu ritme de vida habitual, l’Ajuntament no tanca per vacances. Bona part dels serveis municipals que requereixen els ciutadans no entenen d’èpoques de l’any. I d’altres treballs que estan sota la nostra responsabilitat, com les obres municipals, s’intensifiquen en aquestes setmanes per tal de suposar una molèstia al menor nombre de ciutadans.

No és la meva intenció posar l’èmfasi en un fet, com és el treball durant l’època de vacances, que és comú a molts dels nostres veïns i veïnes. El que sí que voldria és recordar-vos que l’administració no tanca les seves portes i continua oberta al llarg d’aquests dies per tal de posar-se al vostre servei.

L’arribada de l’estiu no és una aturada de l’activitat municipal. De fet, el setembre haurà de ser un mes clau, com ho és cada any, en el desenvolupament de la vida social, cultural, educativa... en definitiva, en la vida del municipi. Per aquest motiu, ja al llarg dels passats mesos hem treballat en les línies d’actuació que es desenvoluparan a partir del mes vinent. El nostre municipi és com un organisme viu que es mou, creix i es desenvolupa de manera constant. Per aquest motiu no ens podem permetre tancar per vacances.

Les millors de les pitjors notícies

Aquests dies l’ocupació, el mercat i la seva reforma ocupen bona part de les informacions que ens arriben des de Madrid. I és aquest potser, un bon moment per tal de repassar en quin moment es troba la qüestió a Pallejà. El nostre municipi no escapa als rigors de la crisi econòmica en la que vivim. En tot cas podem afirmar que les darreres dades d’ocupació situen la taxa local per sota de la mitjana catalana i, fins i tot, per sota en prop de tres punts de la mitjana a la nostra comarca. Entre les pitjors notícies, són les millors que podríem esperar.

I si passem comptes al treball desenvolupat des de l’Ajuntament en la matèria crec que tenim molts motius per a estar satisfets. Tot i les limitacions que ens imposen les nostres capacitats i atribucions, hem intensificat les polítiques que desenvolupem en recolzament de les persones que es troben a la recerca de feina. A l’actualitat centrem el nostre treball en potenciar aquelles activitats que combinen la formació amb l’accés al mercat laboral com poden ser els cursos per a persones en situació d’atur o els plans d’ocupació. La formació, estem convençuts, ha d’obrir portes que, ara per ara, molts treballadors i treballadores no poden obrir.

Possiblement el que un ajuntament pot fer per revertir la situació de crisi és un gra de sorra al desert. Però tinc el convenciment que aquesta crisi només té una sortida: el treball comú i conjunt de totes les parts implicades. Per aquest motiu puc garantir que el curs vinent continuarem desenvolupant totes les accions en matèria d’ocupació que es trobin al nostre abast.

Felicitats per una gran festa

Aquest passat cap de setmana deixàvem enrere el que probablement sigui el major moment d’efervescència cultural, social, esportiva i ciutadana, en definitiva, del nostre municipi: la Festa Major. I no vull deixar passar l’oportunitat de felicitar a tots i totes els que van fer possible aquesta concentració d’activitat al llarg de 4 dies. Han estat molts els ciutadans que al llarg dels darrers dies m’han fet arribar la seva satisfacció amb les activitats programades i la seva participació i voldria fer extensiva aquesta mateixa satisfacció a tots aquells que han fet possible la festa. De la mateixa manera voldria destacar la paciència d’aquells veïns i veïnes que han hagut de patir alguna de les molèsties pròpies d’un esdeveniment d’aquestes característiques.

S’ha demostrat que, amb menys recursos que en anys anteriors, però amb una redoblada voluntat per tal de gaudir i fer gaudir, ha estat possible que milers de persones trobessin un espai per a la diversió a la nostra festa gran.

Arriba, a més, aquesta celebració, en un moment en el que molts han començat les seves vacances i d’altres es preparen per a iniciar-les. No voldria deixar passar aquesta oportunitat per tal de desitjar-vos que gaudiu d’uns dies de descans, estic convençut que merescut. A partir del setembre ens espera molta feina per fer, moltes decisions difícils que assumir, i ara és el moment de prendre embranzida.

Una casa per a tots

Ja han començat els treballs per tal de fer realitat la remodelació de l’edifici de l’Ajuntament. Aquesta obra té com a principal objectiu eliminar les barreres arquitectòniques de l’edifici i treballar per a la seva total accessibilitat. Donades les característiques pròpies d’un edifici d’època, com és el cas, aquest ha presentat històricament una sèrie de mancances que, a partir d’aquest moment, quedaran totalment resoltes.

Però, anant més enllà de les característiques que ha de tenir un edifici obert al públic i les necessitats que aquests han de cobrir amb el seu disseny, aquesta actuació té també un sentit simbòlic que considero destacable. Un Ajuntament no deixa de ser la representació de la voluntat popular i una extensió de tot el municipi. Per aquest motiu és una magnífica notícia que al llarg dels propers mesos fem possible que aquest edifici ofereixi les mateixes facilitats pel seu accés a tots els veïns i veïnes independentment dels problemes de mobilitat que hagin de patir.

A més, aquesta fita s’aconseguirà sense que repercuteixi directament sobre les arques municipals ja que es finança íntegrament a través del Fons Estatal d'Ocupació i Sostenibilitat Local. Esdevé així una doble bona notícia.

Us garanteixo d’altra banda que les incomoditats que es deriven d’una obra d’aquestes característiques no repercutiran en els serveis que l’Ajuntament ofereix a tota la ciutadania. Hem d’agrair a l’esforç dels treballadors i treballadores municipals la planificació realitzada per tal que els pallejanencs i pallejanenques no es vegin afectats. I es que, en definitiva, el resultat últim és millorar la que és la casa de tots i de totes.

A la recerca de la festa

Una Festa Major, com la que avui comencem, és molt més que una celebració quan es tracta d’un municipi de les característiques del nostre on el contacte amb els veïns i veïnes encara està marcat per la proximitat i el sentit de pertinença a una mateixa comunitat. Perquè en aquests casos, la festa esdevé una oportunitat per a gaudir amb aquells amb els que convivim de manera diària d’un nou marc en el que relacionar-se i donar-se cita.

Voldria destacar que, per tal d’assolir aquest objectiu, des de la regidoria de Cultura, amb un treball estret amb les entitats i associacions participants, s’ha dissenyat un programa en el que tots hi tinguem cabuda. Aquesta pretén ser una celebració oberta a tots els pallejanencs i pallejanenques: independentment de la seva provinença, la seva edat, les seves preferències personals...

De la mateixa manera, la celebració ha estat dissenyada curosament per tal de respondre a les necessitats i exigències del moment actual que vivim. Seguint les directrius marcades ja al llarg de la passada Festa Major, enguany s’han dut a terme tots els esforços per tal d’aplicar la deguda contenció en la despesa que ens demana l’actual situació econòmica. En tot cas puc garantir que, aquesta recerca de l’estalvi s’ha compensat en tot moment per la voluntat d’oferir la major qualitat al programa.

I, què us vull demanar davant d’aquest esforç organitzatiu? Quelcom que, de ben segur, esteu disposats a realitzar: sigueu participatius, sortiu als carrers, celebreu amb harmonia i respecte... en definitiva, sigueu els veritables i únics protagonistes de la Festa Major.

Gent gran, gent de futur

Al llarg de les darreres setmanes he compartit, a través de la celebració de les Jornades de la Gent Gran de Pallejà, diferents moments amb aquest col·lectiu del municipi. I és certament interessant, apropar-se a un grup social com és aquest a Pallejà que, al llarg dels anys cada cop és major, té més pes i presència en la vida social del municipi. Probablement, no ha estat històricament fins a aquest moment que els majors de 65 anys, pel seu nombre, han arribat a assolir una quota de representació tan elevada.

És precisament en aquest sentit que treballem amb propostes com les jornades celebrades per tal de crear nous espais de relació i activitat. Hem de pensar en les polítiques destinades a la gent gran, avui en dia, com a polítiques que van més enllà dels conceptes paternalistes i pietosos que anys enrere s’aplicaven a aquest col·lectiu.

Ara és el moment de treballar per tal d’assolir programes realistes que tinguin en compte necessitats i reptes que siguin adients al perfil de la nostra gent gran. Estem parlant de noves tecnologies, d’establir nous cercles de relacions després d’una vida dedicada a la família, d’estimular l’aprenentatge o perllongar les facultats que ajuden a mantenir la qualitat de vida.

Hem d’anar més enllà de les polítiques basades en el lleure quan parlem de la nostra gent gran i treballar per tal que aquesta disposi de tota l’atenció i dedicació que la resta de col·lectius. I en aquesta feina estem, si més no, amb l’aspiració de que tots arribarem algun dia a aquestes edats.

Una nit completa i rodona

Aquesta nit gaudirem de la popularment coneguda “nit més curta de l’any”, una nit, paradoxalment, llarga i plena. Probablement aquesta sigui una de les festivitats més arrelada a les nostres tradicions i al nostre tarannà en la que es conjuguen la nit, el foc, la música, la pólvora, el cava, les coques i tots i cadascun dels elements que fan d’aquesta, una nit rodona. O si més no, així hauria de ser.

Deixeu-me que, abans que comenci la festa prengui jo mateix per un moment la veu de la raó i de les recomanacions. Sé que els pallejanencs i pallejanenques som, en conjunt, respectuosos i amants de fer que les celebracions siguin, exclusivament, el que han de ser, una festa. En tot cas, pensem també aquesta nit que la nostra diversió ha d’arribar sempre fins el punt just en el que puguem minvar a la diversió dels demés.

De la mateixa manera m’agradaria que invoquem l’esperit de renovació que acompanya sempre a aquesta nit. Tradicionalment cremem a les fogueres aquelles andròmines velles que ens recorden el que volem deixar enrere per tal d’afrontar el que ha de venir amb noves forces. Plantegem-nos aquesta nit com a un punt d’inflexió, ja que sempre és positiu deixar enrere el que ens ha passat de dolent per esperar les coses de profit que hauran de venir.

Així ha de ser també per a tot el municipi.

Encarant l'estiu

Mantenir l’impuls. Així podríem definir els esforços que aquests dies fem des de l’administració. L’arribada de l’estiu ens convida a rutines diferents, especialment pel que fa a la major part de ciutadans. I des d’aquesta mateixa perspectiva hem de provar de trobar vies diferents per tal de desenvolupar programes municipals que s’adaptin a aquest nou ritme de vida.

Un exemple clar el trobem en les polítiques adreçades a joventut. Ara que aviat serà major el temps de lleure del que disposaran els joves de Pallejà, ja estem promovent diferents activitats que vindran a oferir diferents alternatives durant l’estiu: des d’activitats de formació en noves tecnologies a tallers de música.

Un any més hem buscat activitats que tinguin un caire complementari a la resta de coneixements que es poden adquirir al llarg de l’any. Perquè entenem, que la formació personal és quelcom que va més enllà de la que coneixem com a formació reglada. Existeixen també tot un ventall de possibilitats que no tenen a veure amb el nostre profit de cara al món laboral, però que ens ajuden a enriquir-nos com a persones.

Així, amb l’arribada de l’estiu l’Ajuntament no redueix la seva activitat. Més aviat la intensifiquem amb un nou rumb a part de les polítiques que desenvolupem de manera transversal durant tot l’any.

Doble esforç

Aquests dies, com anuncia el butlletí municipal, es posen a licitació pública les obres de la tercera fase que completarà els treballs de remodelació de la que un dia va ser la N-II al seu pas per Pallejà. Deixant de banda la rellevància d’aquests treballs pel conjunt de la nostra vila —pel que suposa per a la seva cohesió i per a la creació d’un model de municipi a la mida dels ciutadans— és també un exemple de treball en positiu en temps difícils.

La meva arribada a l’Alcaldia s’ha produït, de manera coincident, en un moment de crisi econòmica. En tot cas, la meva voluntat és i sempre ha estat portar Pallejà endavant, fins i tot per sobre del que les expectatives del temps que vivim poden fer-nos esperar. I, quan el finançament del que es disposa és encara més limitat del que acostuma a ser, s’imposen el treball dur i la recerca de vies alternatives.

És en aquest tipus d’esforços en el que podem emmarcar el projecte de la N-II. A través de l’eficàcia dels treballadors municipals i dels compromisos polítics i gràcies a les subvencions aconseguides, finalment farem realitat aquest projecte. I ho farem amb un finançament ja assegurat. La meva intenció és continuar en aquesta línia de treball i explotar totes les seves possibilitats.

Estem demostrant que la voluntat i la capacitat poden imposar-se a qualsevol dificultat i és una satisfacció que tinc la necessitat de compartir amb tots els meus veïns i veïnes. Perquè els resultats que s’assoleixen contra les adversitats, obligant a redoblar els esforços, són també doblement satisfactoris.

Tinc tota la confiança en que, al final d’aquests anys que per a alguns seran anys en blanc, nosaltres podrem mirar enrere i descobrir que hem assolit un Pallejà millor.

Esport i societat

Properament celebrem un dels esdeveniments que, dins de l’esport entès com a esdeveniment social, més significació té a la nostra vila com és la Festa de l’Esport per a Tothom. Perquè aquesta celebració representa l’esperit del que l’esport ha de significar, i des de l’administració aspirem a potenciar, en una societat. Més enllà de la seva vessant competitiva, l’activitat física és una font de valors i de salut.

En les darreres setmanes hem treballat per tal de portar a tota la ciutadania aquesta voluntat de reflexionar sobre la salut i els hàbits que desenvolupem a través de les nostres rutines. En concret hem pogut prendre part en diferents propostes centrades en la salut cardiovascular.

Com en totes aquelles qüestions que estan estretament lligades amb les nostres rutines, possiblement no siguem prou conscients sobre com l’actual ritme de vida afecta a la nostra condició física. I cada cop és més necessari que siguem les pròpies administracions les que promoguem aquesta reflexió. No només es vetlla per la salut amb mesures preventives com pot ser la prohibició de fumar en espais públics.

De la mateixa manera, no voldria deixar de banda la rellevància que té l’esport en el desenvolupament dels que el practiquen com a persones. El joc en equip ens fa prendre consciència de la importància de la solidaritat i del treball conjunt de la mateixa manera que l’esport individual és el millor mestre per a aprendre sobre l’afany de superar-se i la importància de marcar-se fites que superar com a persona.

Des d’aquest Ajuntament tenim una especial sensibilitat envers a aquestes qüestions. Perquè sabem que, més enllà d’un entreteniment, l’esport és una forma de desenvolupament personal i social.

Comptaran fins a 10 abans de disparar

Tot i que s’ha venut a l’opinió pública com a un “error sense importància”, l’endarreriment anunciat en la limitació del crèdit als ajuntaments, no ve a ser més que un altre gest d’improvisació temerària als que, malauradament, ja ens té massa acostumats Zapatero i el seu govern. De la mateixa manera que la decisió unilateral de tallar l’aixeta del crèdit als consistoris sense consulta prèvia ni negociació amb la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) era un cop sense precedents als consistoris i als serveis que aquests presten a milions de ciutadans, posposar aquesta decisió emparant-se en un poc creïble error en les dates serà una nova font de problemes. O es que algú pensa que al llarg d’aquests sis mesos de marge molts ajuntaments no optaran per portar el seu endeutament al límit? Dilluns a la nit, alguns consistoris ja van haver de córrer a convocar plens extraordinaris per aprofitar el que pensaven que eren les últimes hores per poder demanar crèdits...

Ve a ser com dir “si et mous et disparo” i, acte seguit dir, “m’ho he pensat millor i comptaré fins a 10 abans de disparar”. Algú es quedaria esperant escoltant el compte enrere?

Que la situació del finançament dels municipis sigui un deute pendent de tots els governs que s’han anat succeint no deslliura el govern Zapatero de la seva responsabilitat. Al contrari, des del meu punt de vista la multiplica perquè no fa més que sumar més anys de greuge i més dificultats a les que ja afrontem. Sense un sistema que garanteixi un finançament estable se’ns va abocar a recolzar una part destacada del nostre creixement en un sector econòmic marcat per les pujades i baixades com és la construcció. I ara, sense donar-nos una solució, amb la crisi del totxo a sobre de la taula, se’ns volen col•locar més pals a les rodes.

Podria ser que no siguem totalment conscients del que està en joc quan parlem de polítiques municipals: ensenyament dels 0 als 3 anys, seguretat de proximitat, serveis de neteja, promoció del comerç i la indústria local, planejament urbanístic... i, en definitiva, bona part d’aquelles qüestions que ens afecten el nostre dia a dia.

Probablement, de la mateixa manera que amb la reducció dels sous dels funcionaris, tot aquest debat té més de cortina de fum que de solució real i meditada. Existeixen mesures que es poden prendre de manera més senzilla que d’altres i, amb el descrèdit en el que ens hem vist immersos els consistoris, probablement no comptarem amb tot el recolzament ciutadà del que ens hem fet creditors.

Els plats trencats

Sense entrar a debatre qui els ha deixat caure, en quantes parts s’han esmicolat o les possibilitats que tenim per a enganxar-los de nou sense que es noti, és evident que els plats de l’economia espanyola han caigut i s’han acabat trencant. Ara toca pagar-los. I des del govern central han posat a la taula una factura que ens afecta a tots i per a la que ens veurem obligats a treure la cartera i posar la nostra part —ja sigui en forma d’IVA o a través de retallades—.

Entre les mesures proposades trobem la baixada dels sous dels funcionaris de la qual, pel que fa als treballadors municipals dels que sóc responsable, em veig en la necessitat de posicionar-me. La decisió, com totes aquelles que tenen a veure amb els accidents o els desastres, es va presentar a l’opinió pública molt abans que es fes ahir definitiva. Així, una vagada més es va difondre una mesura governamental sense que els responsables de les administracions, com som els alcaldes, haguéssim estat informats sobre com i de quina manera es duria a terme. Ni tan sols se’ns exposaven qüestions tan bàsiques com si aquesta reducció s’aplicaria directament sobre el finançament que rebem de l’estat.

És evident que aquesta retallada de sous no és una de les decisions més difícils de prendre de cara a la ciutadania en el seu conjunt. Probablement la majoria, valorant alguns prejudicis existents sobre els funcionaris, hauran assentit amb certa satisfacció. En tot cas, a aquells que podeu aplaudir la mesura, m’agradaria proposar una equació ben senzilla. Com podem reforçar un sistema econòmic reduint la capacitat adquisitiva d’una part important de la ciutadania i incrementant els preus dels bens a la seva disposició mitjançant la pujada d’impostos? No sembla fàcil d’entendre, sincerament.

No voldria que s’entenguin les meves paraules com a un excés de zel en la protecció dels treballadors i treballadores municipals, tot i que no puc, per menys, que destacar el valor de la feina que fan i la implicació amb la que la duen a terme. En aquest ajuntament, quan la situació ho exigeix som capaços de prendre les decisions menys fàcils: hem reduït recentment en una desena el nombre de treballadors de la nostra administració; hem congelat les millores salarials que havien estat pactades amb els funcionaris, i aquesta mateixa legislatura hem reduït significativament els sous dels càrrecs públics.

Probablement molts dels que llegiu aquestes línies us trobareu en situacions menys optimistes encara. Segur. No és la meva voluntat realitzar una comparació entre situacions individuals. Únicament voldria que fem una reflexió conjunta sobre unes mesures que, de ser veritablement beneficioses, hauran de millorar les condicions econòmiques de tots i de totes. En tot cas, si finalment es demostren fallides, només hauran servit per a fer més difícil la vida d’alguns sense ajudar a la resta.

Els joves que trenquen prejudicis

Sovint les propostes de les administracions, principalment dels ajuntaments, envers els col·lectius de joves, tenen molt de paternalista. I crec, sincerament, que en determinats sentits és un error. L’èxit d’iniciatives com la passada Mostra d’Art Urbà ens demostra el valor de les apostes valentes i que entenen que cada temps té la seva pròpia forma de lleure, d’expressió i d’art. Quan els programes de lleure i cultura es desenvolupen des de la proximitat als interessos dels joves de Pallejà, aquests responen.

Aquest fet ens ha de fer reflexionar sobre alguns prejudicis que, en conjunt i com a societat, avoquem sobre aquest col•lectiu: desinterès, falta d’identificació amb el municipi, allunyament de les activitats de grup, etc. Probablement, constatar la repercussió d’algunes de les iniciatives que es desenvolupen des de la Regidoria de Joventut ens hauria de fer plantejar-nos aquests estigmes.

Personalment crec que la gent jove és activa, inquieta, propera al seu entorn i a la gent de la seva edat. Per aquest motiu, si en algun moment no participa o no s’implica probablement haurem de pensar que els que hem fallat som nosaltres com a administració. Per sort, hem trobat una línia de treball que de ben segur continuarà atraient l’interès dels joves.

La fórmula és ben senzilla: no es tracta de proposar des dels nostres interessos o fer veure que podem conèixer quins són els seus pel simple fet de ser més grans. Únicament es necessita escoltar-los.

Una tasca tan silenciosa com necessària

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de refrendar a Brussel·les l’adhesió de Pallejà al Pacte d’Alcaldes, la iniciativa europea destinada a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle des dels municipis. En aquesta mateixa visita vaig fer lliurament del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) de Pallejà. L’objectiu és tan simple com difícil d’aconseguir: reduir en un 20% les nostres emissions abans del 2020.

Possiblement aquest tipus d’actuacions pertanyen a una part de la política municipal que pot semblar menys rellevant a ulls dels veïns i veïnes per no oferir resultats immediats no visibles. Però és una realitat que, entre els principals problemes que hem de resoldre com a humanitat es troba la preservació del medi ambient i, en conseqüència, del planeta que han d’habitar les futures generacions.

Els discursos que anys enrere consideraven aquestes qüestions com a problemes d’un futur hipotètic i llunyà, han quedat obsolets. El moment d’actuar és ara. És per aquest motiu que des de l’Ajuntament aquestes polítiques d’estalvi energètic han esdevingut una prioritat.

De la mateixa manera, recentment hem sortit al carrer per tal de posar a disposició de tota la ciutadania la informació necessària perquè tots i cadascun de nosaltres prenguem consciència al respecte i actuem de manera conseqüent. Haig de remarcar que la major part dels pallejanencs i pallejanenques amb els que he tractat sobre aquesta problemàtica s’han mostrat preocupats i predisposats a aplicar canvis en les seves rutines per tal de garantir el futur de tots i de totes.

En tot cas, es tant el que ens hi juguem que no puc deixar passar tampoc aquesta ocasió per a recordar-nos que no vivim en un món amb recursos infinits ni amb una capacitat il·limitada per a assumir els actuals models de desenvolupament. Sé que tots ho sabem i actuarem en conseqüència.

Per la conciliació de la vida laboral i familiar

Actualment, un dels principals problemes al que s’enfronten les famílies en el seu dia a dia, és la conciliació de la vida laboral i familiar. Les exigències que imposen les despeses quotidianes, la progressiva tot i que possiblement insuficient incorporació de la dona al món laboral o l’increment de famílies monoparentals fan que els pares i mares hagin de lluitar durament per tal de fer compatibles nombroses hores de feina amb els seus fills.

Com en d’altres aspectes de les qüestions que més afecten als nostre veïns i veïnes, per al nostre Ajuntament aquesta recerca de la conciliació ha anat esdevenint una prioritat cada cop major. És per aquest motiu que, més enllà de les nostres competències, hem assumit l’educació dels 0 als 3 anys, per exemple. Paral•lelament, també s’han anat impulsant diferents programes destinats a facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar en els moments en que aquest equilibri es fa més difícil d’assolir. Entre aquests, els campus esportius i els casals d’estiu que aquests dies es promouen són uns dels treballs municipals més interessants.

I són especialment destacables, perquè recullen la filosofia d’oferir una solució a les famílies que no poden compatibilitzar els seus horaris als dels centres educatius alhora que tenen la formació dels infants i joves que hi prenen part com a eix principal. Els casals i campus entenen la formació des d’un espectre ampli i obert. Entenen el lleure, la cultura i l’esport com a uns motors excepcionals per a aprendre, ja no només dades o coneixements més o menys bàsics, sinó també valors. A l’oferta de lleure i esport d’estiu que presentem també s’aprèn. Però s’aprèn a estimar-se la música, la necessitat i els beneficis del treball en equip o la solidaritat entre d’altres valors.

Així, a aquells que encara podeu tenir la incertesa sobre com fer compatibles durant aquestes setmanes la vida professional i la laboral voldria animar-vos a apostar pels casals i els campus. Sens dubte poden esdevenir un important complement en el que, de ben segur, és una de les vostres principals preocupacions com és la formació dels vostres fills i filles.

Una reflexió per Sant Jordi

Avui celebrem possiblement un dels dies més entranyables del calendari festiu català. I es que, en la celebració de Sant Jordi coincideixen com en molt poques dates cultura, tradició, record i catalanitat. Voldria aprofitar aquesta data per tal de convidar-vos a participar, més enllà d’aquest dia, de tot allò que Sant Jordi representa. Perquè, tot i la significació de ser part activa d’aquesta jornada —al carrer, a les activitats que es duen a terme al municipi o a casa nostra amb les nostres persones estimades—, són en bona mesura valors que han de transcendir un dia puntual.

En especial m’agradaria centrar la meva reflexió en la cultura i en la presència que aquesta té al nostre dia a dia com a municipi i com a Ajuntament. Són nombroses les activitats que en aquest sentit acull Pallejà els 365 dies de l’any —activitats a la biblioteca, formació a través del Casal de la Gent Gran o el Servei Local de Català (per posar dos exemples només), les actuacions programades des de les entitats que se centren en diferents àmbits culturals, la Masia Museu, el treball a la Sala Pal·ladius...—. I cada cop també són més els veïns i veïnes que en prenen part.

Enguany Pallejà farà novament un esforç en el seu conjunt per tal de mantenir totes i cadascuna de les propostes culturals que es duen a terme. Des de la Regidoria de Cultura, de manera conjunta i participativa amb el teixit associatiu del municipi es treballa per tal que així sigui. En tot cas, aquest 2010 ho fa amb un mèrit encara superior al d’anys anteriors ja que ha reduït la seva despesa en un mínim de 65.000 euros. Voldria des d’aquí felicitar a aquells que desenvolupen una tasca tan valuosa per a tots els pallejanencs i pallejanenques. Gràcies.

En tot cas, davant d’aquest important esforç, el millor agraïment possible és la participació. Molts són els que treballen desinteressadament al nostre municipi per tal de que gaudim de música en viu o cultura tradicional, per exemple. Ara és el nostre torn per ser, durant tot l’any lectors, públic, audiència, assistents i visitants.

Diàleg polític

Al llarg d’aquestes setmanes, possiblement com a extensió del clima polític que s’ha generat en els darrers mesos, crec que a Pallejà hem deixat enrere el diàleg polític per la discussió política. Tot i que puguin semblar sinònims, existeix una gran diferència entre tots dos conceptes. En aquest sentit hem vist com, últimament, s’ha incrementat el to d’algunes intervencions, d’altres acusacions s’han apropat perillosament a la desqualificació personal i, així, s’ha estès un cert clima de crispació.

Entenc que vivim moments difícils: en els ajuntaments en general i en el nostre en particular. Però voldria fer una crida al conjunt de grups amb representació municipal, a tots ells, per tal de posar-nos a l’alçada que ens exigeixen els reptes que hem d’afrontar. Encapçalo un equip de govern en minoria respecte a l’oposició. Aquest fet, per sí sol, ja esdevé una garantia de que el diàleg ha de ser necessari i constructiu, ja que sense els acords amb l’oposició aquest equip no podria desenvolupar la seva tasca ni, arribats el cas, continuar governant.

No voldria entrar a valorar els motius que poden haver esperonat aquesta pujada en el to i les formes de les intervencions dels representants polítics. Únicament m’agradaria obrir una reflexió conjunta sobre qui som, on estem i quins són els nostres objectius.

Segurament, amb els nostres encerts i desencerts, els nostres conciutadans esperen de tots nosaltres, d’aquells que vetllem pels seus interessos, fets, propostes i projectes. O el que és el mateix, que els seus representants treballin en positiu. Crec fermament que aquesta és la primera i principal voluntat que ens ha portat a aquells que ostentem un càrrec a l’administració a assumir aquesta responsabilitat. Sé que no ho oblidarem i que farem del diàleg obert i positiu, la nostra obligació.

El moment de La Magina

Quan un municipi es desenvolupa i creix com ha estat el cas de Pallejà al llarg dels darrers anys, és fàcil que es puguin produir alguns greuges comparatius entre els seus nuclis de població. Aquest ha estat possiblement el cas de La Magina i, en alguns sentits també el de Fontpineda. Ara que aquest creixement s’ha vist reduït, és el moment d’obrir-nos a una reflexió sobre la situació i millores que es poden aplicar a aquests barris de la nostra vila per atendre necessitats com, per exemple, el soterrament de línies a Fontpineda.

En tot cas, m’agradaria centrar el meu comentari en La Magina ja que aquest 2010 és la meva intenció que es doni el tret de sortida definitiu a les millores que han de permetre equiparar aquesta zona en serveis i prestacions al conjunt del municipi. A partir de la Llei de Barris, des de l’Ajuntament es treballa per tal d’oferir un projecte realista i amb actuacions concretes i factibles que permetin donar un impuls al barri.

Crec fermament que aquesta és una molt bona notícia per a tots els pallejanencs i pallejanenques, independentment d’on es trobi la seva residència. Una població no es pot permetre créixer i millorar sense tenir present en aquest desenvolupament tots els espais que la conformen ja que la qualitat de vida d’un municipi no és un concepte que s’hagi d’entendre com quelcom al que ha d’aspirar la major part de veïns i veïnes. La qualitat de vida ha de ser una aspiració per a tots i cadascun dels seus ciutadans.

Estic convençut que aquest any serà el punt d’impàs a partir del qual La Magina podrà fer aquest salt qualitatiu que l’equipari amb la resta del municipi. I en aquest sentit compto amb la voluntat dels seus veïns i veïnes i amb el diàleg fructífer i productiu que mantenim i mantindrem.

Un mes per les dones i la igualtat

Aquest mes de març que tanquem han tingut una especial rellevància en les activitats municipals la situació de la dona a la nostra societat i el desenvolupament de polítiques destinades a la igualtat. Per una banda s’han de destacar totes les iniciatives que, entorn a la celebració del Dia de la Dona s’han dut a terme. I per una altra també cal subratllar l’aprovació del Pla d’Actuació Municipal per a la Igualtat de Gènere en el que s’inscriuen les actuacions que en aquest sentit desenvoluparà el consistori fins al 2012.

Tot i els progressos que s’han assolit al llarg dels anys, encara ens enfrontem a una realitat que ens obliga a prendre consciència i a actuar de manera conseqüent sobre la situació de les dones en la nostra societat. Una situació en la que s’inscriuen des dels casos més extrems d’aquesta desigualtat, com poden ser aquells que es relacionen a la violència de gènere, a d’altres possiblement menys dramàtics però igualment condemnables com la seva manca de visibilitat en àmbits com el laboral, el cultural o el polític. És evident que encara ens resta molt per a avançar.

Com en totes les qüestions marcades pels hàbits o els usos, les administracions hem d’assumir un paper de dinamitzador de la ciutadania. Perquè el responsable últim d’un canvi social és la pròpia societat. És per aquest motiu que voldria que aquestes actuacions municipals per la igualtat no es llegeixin com a una solució. La solució a la desigualtat no es troba ni es pot trobar en un pla concret o en un conjunt d’activitats. Més aviat pretenen ser una via per tal de fer reflexionar a aquells que hem d’aportar una solució definitiva com som tots i cadascun de nosaltres.

Entenguem entre tots que els grans canvis no poden estar en mans d’uns quants i, a partir d’aquí, us convido a ser una part activa d’aquest procés amb les vostres opinions, les vostres decisions i les vostres actuacions en el dia a dia.

Pressupostos 2010, aprovats

Des d’ahir ja es troben tancats i aprovats els pressupostos municipals per a aquest 2010. I, tot i que més endavant es podrà explicar àmpliament quins són els detalls dels mateixos, no em puc estar d’apropar-vos alguns dels seus aspectes més significatius. Estalvi i serveis al ciutadà, aquests són els dos conceptes principals que marquen la previsió d’ingressos i despeses per a aquest any. Estalvi perquè no ens trobem en el millor punt de partida. I serveis al ciutadà perquè tenim la ferma creença que, en un moment en el que les economies familiars es troben a prova, l’administració no els hi pot girar l’esquena per difícils que siguin les circumstàncies.

Hem treballat amb fermesa per tal de retallar aquelles partides que no tenen una relació directa amb l’atenció d’aquells que més ho necessiten o en el manteniment i millora dels serveis que posem a l’abast de tots els veïns i veïnes. Propaganda i comunicació o festes han vist reduït el seu pressupost per tal de fer front a d’altres despeses com poden ser la formació de les persones en situació d’atur o la subvenció dels llibres de text.

Evidentment, aquests són només exemples. Però exemples que posen de rellevància quin és l’esperit que guia aquests pressupostos. Hem de prendre consciència que quan parlem de la despesa pública, parlem de molt més que de xifres abstractes. La despesa pública és la materialització de la voluntat de les polítiques que desenvolupa un consistori. Quan un pressupost és limitat, i amb major o menor marge sempre ho són, decidir on es col•loquen els diners, en quins projectes es treballa i quins es consideren de menor prioritat, és fer veritable política.

No puc garantir, i ningú podria, que aquests pressupostos satisfaran plenament al 100% dels ciutadans. Però el que sí que podem garantir és que, en les actuals circumstàncies, són els únics pressupostos que el govern municipal podia presentar i defensar amb el convenciment que són la millor opció per a Pallejà.

El cas d' Hamburg

Recentment he tingut la possibilitat de prendre part en un viatge de treball convidat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona a la ciutat alemanya d’Hamburg. Allà, els diferents alcaldes i regidors que composàvem la delegació barcelonina varem conèixer de primera mà alguns dels projectes que es duen a terme pel que fa al desenvolupament d’aquesta ciutat i, en especial, com aquests conviuen amb el seu respecte per l’entorn natural. Hamburg serà el 2011 la capital verda europea en reconeixement a aquesta tasca envers la natura.

Possiblement, el que pot resultar més xocant és com, des del seu govern municipal, aquesta ciutat treballa en la recerca de noves solucions més enllà dels convencionalismes. Un exemple: els residus que genera la ciutat no s’emmagatzemen, s’incineren. Les cendres d’aquest procés es venen per tal de produir asfalt. Un altre: s’han recuperat 157 hectàrees al port que es destinaran a la creació d’un nou barri amb habitatges socials, equipaments i tots els serveis necessaris.

Més que dels projectes concrets, ha estat aquesta una magnífica ocasió per a aprendre d’una mentalitat diferent d’entendre el municipalisme. Hamburg afronta qüestions tan íntimament lligades a les seves responsabilitats com aquelles que afecten al medi ambient o a l’urbanisme des d’una perspectiva oberta i àmplia. D’una manera imaginativa en la que els resultats es troben per sobre de qualsevol altre consideració, aquesta ciutat ha esdevingut un punt de referència per la seva gestió. Evidentment no ens trobem en una situació per a plantejar-nos propostes concretes com les que es duen a terme en una ciutat que s’apropa als dos milions d’habitants. Però aquest viatge sí que ha estat especialment profitós per assimilar nous processos de treball.

Situacions extraordinàries, mesures excepcionals

Sembla difícil d’imaginar que la neu pugui esdevenir un problema al nostre municipi. En tot cas aquesta setmana ho ha estat. I es que, tot i que no totes les administracions semblen tenir-ho present, les situacions improbables no són equivalents a les situacions impossibles. O dit d’una altra manera, per difícil que sigui que es pugui donar un fet, la simple probabilitat que aquest pugui succeir ha de ser motiu suficient per tal que existeixin una previsió al respecte i la capacitat d’actuar.

A Pallejà la nevada ha estat molesta però no ha suposat una crisi. Fins i tot en zones tan afectades com és el cas de Fontpineda, poques hores després de que es produís la nevada ja s’havia aconseguit restablir bona part de la circulació a més d’obrir les vies d’accés al barri. No puc més que felicitar a totes aquelles persones que van prendre part de l’operatiu excepcional que es va desenvolupar al nostre municipi per l’eficàcia demostrada. De la mateixa manera, lamento les molèsties puntuals que algun veí o veïna de ben segur haurà patit.

Un altre punt de la reflexió vindria a ser la gestió d’altres aspectes que queden fora de la nostra competència i capacitat com poden ser les carreteres i el seu manteniment o el sistema d’alertes i la seva eficiència. No voldria entrar a detallar les mancances que, de ben segur, molts de vosaltres haureu hagut de patir aquesta setmana. En tot cas, m’agradaria que tota aquesta situació servís d’exemple per a futures incidències de la idea que em servia per a iniciar aquest text: les situacions improbables, poden donar-se i les administracions hem de tenir la capacitat i l’agilitat d’aplicar mesures excepcionals.

Una feina en equip

Aquests dies ja hem avançat a través del web municipal els resultats que ens han deixat els primers mesos d’implantació del nou sistema de recollida selectiva. I no poden ser més positives. Hem aconseguit multiplicar de manera notable la recollida de brossa de manera separada per al seu correcte processament amb tot el que això comporta pel que fa respecte a qüestions com la sostenibilitat o el reaprofitament.

Tot i que podria ser temptador exhibir aquestes dades exclusivament com a un exemple de gestió eficient per part de l’administració, és en projectes d’aquestes característiques que ens hem de felicitar tots com a població, com a comunitat. És evident que sense un model ben plantejat o una correcta difusió del mateix hagués estat difícil assolir les quotes de recollida que hem assolit, però sense la implicació directa de tots els ciutadans, de totes les famílies i de totes les llars, hagués estat impossible.

Com a municipi cada cop és més present entre nosaltres la consciència de la necessitat d’actuar de manera individual, de prendre part com a ciutadà, en els problemes que ens afecten com a conjunt. Pallejà, probablement, per la seva proximitat i relació amb la natura, gaudeix d’una especial sensibilitat envers a les qüestions que tenen a veure amb el futur del planeta i amb la preservació d’aquests espais.

Aquestes dades són, sota la meva perspectiva, molt més que un exemple de la capacitat que tenim com a municipi, són també un signe evident de la preocupació que entre tots podem demostrar envers les grans qüestions que ens afecten. Prenguem nota, ni que sigui a través d’aquest exemple, de quina és la nostra veritable força, de quines són les nostres capacitats i on es troben els límits que podem posar a les fites que ens proposem. Evidentment, podem aspirar a molt.

El descrèdit del municipalisme

L’emissió aquest mateix mes de febrer a Televisió de Catalunya d’un “30 Minuts” al voltant de la situació econòmica dels ajuntaments sota l’explícit títol de “S’ha acabat la festa”, no ve més que a constatar el progressiu descrèdit que assetja en els darrers temps a la política municipal. Situacions com les viscudes recentment a partir del polèmic debat sobre l’empadronament a Vic o el mateix “cas Pretòria” han situat els consistoris a l’epicentre mediàtic. Tot i que sigui excessivament temptador fer dels ajuntaments co-responsables o víctimes de la situació generada per la filosofia del totxo, crec que totes aquestes notícies als mitjans de comunicació i els allaus d’opinions que generen, deixen sovint de banda dues qüestions que es troben en el veritable fons de la qüestió: la recerca d’un model de finançament local raonable i raonat i la càrrega de competències amb les que s’han vist incrementades les responsabilitats dels ajuntaments.

Segurament la major part d’aquells que ens dediquem a la política municipal, no tindríem cap problema, i fins i tot ens veuríem beneficiats com a municipi, si fos possible renunciar als ingressos de la construcció i comptar amb uns ingressos estables i concordants amb les necessitats que ens exigeix el ciutadà. Escoles bressol, equipaments esportius, atenció domiciliària, serveis socials, polítiques d’ocupació... tots aquests són àmbits del dia a dia del ciutadà en els que aquest Ajuntament, i bona part de la resta de consistoris, inverteix una part dels seus pressupostos. I ho fem i ho continuarem fent gustosament.

No es tracta aquest d’un debat puntual o d’una reclamació que neix a partir d’un fet concret com és la pèrdua de capacitat econòmica a partir de la crisi. Des dels inicis de la democràcia les administracions locals hem lluitat per tal de fer escoltar les nostres demandes al voltant d’una solució al nostre model de finançament. Sembla que en els moments de bonança reclamàvem aquesta revisió amb una voluntat d’acaparar recursos quan ja comptàvem amb els que provenien de la construcció i que ara per ara ho reclamem per què no hem sabut gestionar aquesta mateixa bonança. En resum: que sigui quina sigui la conjuntura, sempre hi haurà arguments per a no obrir el debat de la revisió del finançament dels ajuntaments.

En definitiva, no podem més que lamentar que es frivolitzi, que es facin lectures superficials i esbiaixades o que se’ns condemni com a conjunt per situacions puntuals. Reclamarem que es faci una reflexió de conjunt sobre la situació dels ajuntaments. I en un futur, quan la crisi es superi, també ho reclamarem.

Un exemple en tots els sentits

Recentment vaig tenir l’oportunitat de prendre part en una de les activitats organitzades des del Club DISPORT FC, concretament del Campionat de Catalunya de Futbol Sala per a paralítics cerebrals celebrat precisament a Pallejà. I, més enllà de l’excel·lent tasca que desenvolupa el conjunt d’entitats del municipi, voldria aprofitar l’ocasió per tal de reflexionar al voltant de les persones amb discapacitat, la seva integració i el treball que promou aquest club.

DISPORT és un exemple en tots els sentits del que significa treballar per a la total i plena integració de les persones amb discapacitat. Primerament, perquè entenen la integració com a un concepte que va més enllà de les propostes de mínims amb les que sovint es troba aquest col·lectiu. El seu accés al lleure o a l’esport són també drets fonamentals que, especialment les administracions, hem de tenir presents. Durant massa temps ens hem conformat com a societat a entendre les seves necessitats com a necessitats específiques i concretes. Ja és arribat el moment de que tots prenguem consciència de que aquestes necessitats no poden ser concretes, sinó que han d’aplegar tot el conjunt d’activitats que per a qualsevol persona conformen una vida plena i satisfactòria.

Encara ens queda molt per fer, i com Alcalde, més que ningú altre, en sóc plenament conscient. Però l’exemple dels jugadors de DISPORT ens ha d’esperonar a tots per a ser conscients que, tot el que ens proposem, està a les nostres mans.

A la recerca de l'ocupació

És evident que, per molt que es treballi des de les administracions per millorar la situació d’aquelles persones que es troben en situació d’atur en aquests difícils moments, la única solució efectiva és la creació d’ocupació. No es tracta d’un dels àmbits en els que un ajuntament tingui competències directes, però això no ha de ser excusa per tal que, en la mesura de les nostres capacitats, hi intervinguem. Així, al llarg dels darrers temps des de l’Ajuntament hem redoblat els nostres esforços per tal d’estimular la creació de llocs de treball, enfortir el teixit comercial i industrial de Pallejà i oferir a aquelles persones que es troben a la recerca d’una feina totes aquelles eines que els hi puguin facilitar el procés.

D’aquesta manera, en aquests mesos hem incrementat els esforços per tal d’aconseguir promoure la creació d’una associació empresarial a la nostra vila, hem impulsat el treball que es realitza des d’iniciatives locals com el Club de Feina o els tallers de recerca i hem aconseguit més d’un milió d’euros a través dels Fons Estatal d'Ocupació i Sostenibilitat Local per a desenvolupar diferents actuacions al municipi.

En tot cas, no voldria que s’entengués aquesta enumeració d’esforços com a una voluntat d’exposar un èxit de la nostra gestió ni, molt menys encara, com a una justificació. El que sincerament voldria, és convocar-vos a reflexionar sobre la importància de sumar iniciatives. En un moment en el que tot sembla convidar a caure en el desànim pel que fa a la situació de l’ocupació, no ens hem de resignar “a l’espera de temps millors”.

És evident que el treball individual o sectorial no ens permetrà revertir la crisi econòmica, però no per aquest motiu hem de deixar de fer tot el que estigui a les nostres mans. Perquè, tot i que pugui semblar paradoxal, només des de l’esforç individual de tothom, podrem assolir un veritable avanç en el mercat laboral.

Tots junts

Aquests dies la nostra vila es prepara per a celebrar dues de les principals festes que tenen lloc al llarg de l’any a la nostra vila: la Festa Major de Santa Eulàlia i el Carnestoltes. Totes dues celebracions destaquen, especialment Carnestoltes, per la gran participació que apleguen. Probablement, a la nostra pròpia comarca, existeixen esdeveniments que atreuen un major nombre de veïns i de veïnes, però pel que fa al percentatge de ciutadans d’un municipi que s’impliquen directament en una celebració, no tinc cap dubte de que Pallejà és capdavantera.

Sempre he cregut que un dels principals valors que té un municipi és la seva capacitat de mobilització i cohesió social. Tot i tractar-se de moments puntuals de celebració festiva, són també un baròmetre de l’estima i de la implicació de bona part dels veïns i veïnes de Pallejà. És un orgull, especialment, quan hem pogut constatar en d’altres poblacions una despersonalització progressiva dels municipis. Al llarg de les darreres dècades, el creixement de bona part dels municipis que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona, i la mobilitat de persones i famílies entre aquests, ha significat que, curiosament, el creixement en el nombre de ciutadans no s’hagi vist correspost amb una major presència dels mateixos a la vida social, cultural i política.

Davant d’aquest desencís i apatia progressives pel valor de formar part d’una comunitat, Pallejà ha sabut mantenir la seva il·lusió i, el que és més important, ha sabut fer-la palesa de manera constant. Per aquest motiu m’agradaria, que aquests propers dies, sapiguem valorar no ja només la importància de gaudir dels actes programats, sinó també la rellevància del que significa estar tots junts.

Bons propòsits

L’inici d’un any, especialment aquests primers mesos, sol venir carregat de bones intencions i propòsits per als 12 mesos que tenim per endavant. Prenen així una especial rellevància totes aquelles qüestions relacionades amb la nostra salut, la nostra formació o el nostre lleure en general. Vull aprofitar aquesta reflexió per tal de convidar-vos a tenir present tota l’àmplia oferta que en aquest sentit tenim al nostre abast a Pallejà.

El teixit associatiu en el seu conjunt, les entitats, les associacions i els equipaments municipals ofereixen al llarg de tot l’any un conjunt de propostes que passen pels esports, les manualitats o els cursos de formació. Viure en un municipi no és, ni hauria de ser en cap cas, tenir una adreça. Perquè els municipis han de ser un espai en el que també realitzar-se en molts d’altres sentits: com a persones i com a veïns.

Voldria incidir novament i de manera especial en el paper fonamental que en aquest sentit juguen les associacions i es que, a més de ser un recolzament fonamental per a la vida ciutadana de Pallejà, són també les millors eines per a promoure la proximitat, la integració i el coneixement de veïns i veïnes. Personalment, la meva relació amb el món associatiu ha estat una font inesgotable d’experiències i un vehicle inestimable per a conèixer gent amb inquietuds similars.

No deixem perdre els bons propòsits del gener i fem de Pallejà un municipi actiu. Nosaltres, individualment, som el veritable motor de la nostra vila.

L'habitatge, una qüestió de tots

El dret a un habitatge digne no deixa de ser una d’aquelles aspiracions que, un cop reconeguda com a dret, el dia a dia i la situació del mercat han convertit en una utopia per a molts joves que es troben a la recerca de la seva emancipació. Com amb moltes de les qüestions bàsiques que afecten a la qualitat de vida dels ciutadans —com ara la creació d’escoles bressol—, els ajuntaments, amb els anys, hem hagut d’intervenir en la qüestió sense tenir atorgades les competències.

En els darrers anys, el nostre consistori ha invertit temps i esforços en promocions d’habitatge de lloguer i compra que oferissin un preu per sota del mercat. I la nostra intenció és, sempre que ens ho permetin les nostres capacitats, continuar invertint en l’habitatge de promoció municipal.

En tot cas, i pel que fa a aquesta qüestió, malauradament en aquests moments és doblement difícil disposar d’un pis. A la situació del mercat hem de sumar la situació particular de les economies domèstiques. Sigui com sigui, des de l’Ajuntament no volem deixar la qüestió de banda i, en aquest sentit, en les darreres setmanes hem començat a oferir informació sobre els ajuts d’urgència existents per a afrontar els lloguers i les hipoteques i sobre possibilitats alternatives d’emancipació com pot ser compartir pis.

De la mateixa manera que en anteriors ocasions ja he manifestat la meva voluntat de que la crisi econòmica no ha de ser una excusa per a no assolir els objectius que ens proposem com a municipi, tampoc hem de permetre que s’interposi en les nostres aspiracions personals. En la mesura de les nostres possibilitats, l’Ajuntament continuarà treballant per a recolzar-vos en aquest objectiu.

El civisme, el primer dels deures

Des de l’inici d’aquesta experiència que permet posar l’Alcaldia a un clic de tots els ciutadans, han estat diversos els ciutadans que m’han fet arribar la seva preocupació envers a qüestions que tenen a veure directament amb el civisme. No és una novetat ja que, a través del meu contacte directe amb els veïns i veïnes he pogut constatar que l’ús que entre tots fem dels espais públics és una de les principals preocupacions dels pallejanencs i pallejanenques. Fent una valoració dels nivells de convivència dels que gaudeix Pallejà, podem estar satisfets. I, expressament, no faig servir expressions com “molt satisfets” o “totalment satisfets” perquè la convivència és un d’aquells valors als que sempre hem d’aspirar i dels que mai no hem de tenir prou.

És evident que l’Ajuntament té a les seves mans tot un seguit d’eines per al bon compliment de les normatives que regulen els espais que compartim entre tots. Eines que, en la seva major part, tenen un caire sancionador. Però, com a Alcalde, crec que, a més d’apel•lar a la legalitat també hem de fer una crida a la reflexió individual sobre el que significa ser “ciutadà”. Perquè ciutadà és aquell que pertany a una comunitat de persones més que a un espai físic concret, i és en aquest sentit que hem de valorar les nostres actituds individuals quan aquestes afecten als espais d’ús públic pensant, ja no en la plaça, en el carrer o en les voreres, sinó en totes aquelles persones amb les que les hem de compartir.

No vull en tot cas que les meves paraules tinguin un caire d’advertència o paternalisme. Perquè, molt abans de responsabilitzar de les seves actituds a aquells que actuen de manera poc cívica, vull agrair a la immensa majoria de veïns i veïnes la cura i el respecte que demostren en el seu dia a dia.

Estalvi i previsió

Han estat diversos els veïns que al llarg de les darreres setmanes m’han fet arribar la seva estranyesa davant els canvis que, enguany, ha sofert l’enllumenat de Nadal. Entenc que és possible que algú s’hagi pogut sentir defraudat per la reducció en els llums que guarneixen els nostres carrers ja que, d’entrada, és una d’aquelles actuacions més visibles i evidents que realitza el consistori al llarg de l’any. En tot cas no és la única. I és precisament aquí on rau el motiu que ens ha portat a prendre la decisió de reduir costos en aquest apartat de la despesa municipal.

A Pallejà l’Ajuntament assumeix el total de la inversió pel que fa als guarniments dels carrers durant el Nadal, com a d’altres ajuntaments que apliquen la mateixa fórmula o que comparteixen la despesa amb els comerciants. En tot cas enguany tots els municipis, especialment aquells amb capacitats més limitades, hem hagut de buscar noves vies d’estalvi. Al llarg de l’any que tot just acabem d’inaugurar haurem de finançar molts i diversos serveis i projectes que tindran una funció directa en el dia a dia de tots els veïns i veïnes i, davant d’aquesta necessitat, hem hagut de reajustar la nostra despesa en d’altres àmbits.

Un d’aquests ha estat l’enllumenat de Nadal en el que, a més de reduir el nombre de llums, s’han substituït les tradicionals bombetes per leds amb l’objectiu de reduir també el consum. Hem decidit prendre aquesta decisió, tot i que d’altres municipis han pres mesures més dràstiques com la supressió total dels guarniments, perquè estem convençuts de poder trobar un equilibri en el que, sense fer grans renúncies, podrem garantir els principals serveis que oferim.

Sé que, la major part dels pallejanencs i pallejanenques ens exigeixen actuar amb seny i previsió i, sota aquesta perspectiva, sabran entendre aquesta mesura.

2010 en perspectiva

Les situacions difícils no poden ser una excusa, han de ser un incentiu. Amb aquesta filosofia afronta l’Ajuntament de Pallejà l’any 2010 que ens preparem per a iniciar en breu. Hem de reconèixer que el 2009 que deixem no ha estat el millor any per al municipi, ni per a Catalunya, ni per a l’Estat. En tot cas, la nostra responsabilitat és treballar en ferm tenint en compte la conjuntura econòmica però evitant que aquesta sigui el principal argument i condicionant per al desenvolupament futur de la nostra vila.

2010 tornarà a ser un any difícil. Difícil perquè molts veïns i veïnes viuen situacions particulars complexes i difícil perquè, econòmicament l’Ajuntament no es troba en la millor de les situacions. Ens hem marcat davant d’aquesta previsió una sèrie d’objectius principals que han de ser, més que una política de mínims, els requisits essencials sobre els que desenvolupar d’altres polítiques.

Un dels eixos principals per a l’any que ens preparem a afrontar han de ser les persones i aquells segments de la ciutadania que són més febles. Continuarem aportant tots els recursos al nostre abast per tal de mantenir i potenciar els programes d’atenció a la gent gran, a les persones que es troben a la recerca d’una feina o per donar resposta als joves que s’enfronten a la seva emancipació. No hi ha projecte més ambiciós i amb major sentit pel que fa a l’actuació municipal que el benestar dels ciutadans.

I a partir d’aquí treballem en la recerca de noves vies de finançament que ens permetin, un cop garantides les nostres polítiques de servei a les persones, impulsar nous projectes que ens esperonin com a municipi. Volem continuar creixent en el model de ciutat que ens hem fixat i, siguin quines siguin les circumstàncies, no ens podem permetre deixar de banda aquesta il·lusió.

Estic convençut que aquesta mateixa voluntat d’un Pallejà de futur és la mateixa que tots vosaltres teniu i que ens ha de servir per a fer de 2010 un punt d’inflexió.

I pel que fa a l’àmbit personal, no puc més que desitjar-vos un molt feliç 2010.

La compra més propera

Una estampa habitual en aquests dies és trobar als nostres veïns i veïnes carregant bosses amb regals o omplint el cistell de la compra amb tots aquells productes que trobarem a taula en les dates que ja ens preparem per gaudir. I es que, entre les característiques que a ningú no se li escapen del Nadal, es troba l’increment en el consum domèstic que l’acompanya.

Més enllà de les dificultats econòmiques que molts afronten, el caire festiu i excepcional de les celebracions provocarà que es faci un esforç per acompanyar les celebracions de les tradicionals compres. Voldria aprofitar aquesta ocasió per convidar-vos a mirar cap al comerç local, les botigues i els establiments comercials de Pallejà. Tot i que per a alguns el model de venda tradicional, el del botiguer del nostre propi carrer, per exemple, es trobi en desús, estic convençut que com a municipi és un model que hem de valorar, del que hem de tenir cura i del que hem de treure molt de profit.

El comerç local ens ofereix especialització, proximitat i un tracte personalitzat. Especialització perquè un botiguer coneix millor que ningú el seu producte; proximitat perquè no hem de sortir de la nostra vila per a realitzar les nostres compres i personalització perquè serem atesos per algú que acabarà coneixent les nostres preferències i les nostres necessitats.

Prenguem consciència d’aquest fet i, ja que és moment de consumir, recolzem amb la nostra despesa els comerciants de Pallejà.

Que gaudiu d’un molt bon dia de Nadal.

Nadal

Aquests dies tinc i tindré, per les dates en les que ens trobem, la possibilitat de participar i prendre part en diferents activitats que tenen el Nadal com a fil conductor. Més enllà del que per a alguns és un convencionalisme marcat per la tradició, no deixa de ser una magnífica oportunitat de trobar-me amb ciutadans, entitats i associacions en un entorn diferent i en un marc obert al diàleg distès. La possibilitat d’aquest intercanvi d’opinions és inestimable.

En tot cas, és també una excusa perfecta per a tornar a insistir en la implicació de les entitats i d’aquelles persones que, de manera voluntària i desinteressada, prenen part de les mateixes. Tot i que existeixi una voluntat i un recolzament per part de l’administració per dinamitzar la vida social, cultural i festiva d’un municipi no és possible assolir un programa d’activitats nadalenques complet sense aquestes persones. I és en dates com aquestes, en les que la il·lusió i el compromís es fan més patents, quan és més evident la sort de la que disposa el nostre municipi al comptar amb una societat civil compromesa i activa.

És per aquest motiu que, més enllà d’un reconeixement al teixit associatiu, us vull convidar a prendre part de les activitats que promouen les entitats en aquestes dates. Quan es treballa amb la voluntat de servei a la comunitat amb la que treballen les persones que en formen part, el millor agraïment que poden oferir la resta dels seus veïns i veïnes és gaudir del fruit dels esforços que han dut a terme.

Un molt bon Nadal i un feliç 2.010 per a tots.

Premis a la innovació

Ahir tenia l’oportunitat de participar en el lliurament dels guardons a les millors iniciatives empresarials a la innovació de la Vall Baixa organitzats, enguany, a la nostra vila. Ja fa temps que des del consistori s’ha fet una ferma aposta per esperonar i incentivar la innovació i l’esperit emprenedor. I és que, en el moment de crisi econòmica global en el que ens trobem, agreujat al nostre territori per l’esclat de la bombolla de la construcció, es fa imprescindible una reflexió àmplia i en profunditat sobre el model econòmic que ha marcat el desenvolupament del Baix Llobregat i, per extensió, de la nostra vila.

Hem confiat al llarg dels anys en una fórmula que ha mort víctima del seu propi èxit. I ara?, ara podem esperar de braços creuats a que el mercat revifi en les mateixes condicions i, per tant, exposar-nos als mateixos perills o, des del conjunt de la societat, treballar fins on ens permetin les nostres capacitats per a trobar un model que ofereixi majors garanties d’èxit i supervivència.

És en el marc d’aquesta reflexió que l’Ajuntament de Pallejà aposta amb força per premiar la innovació i l’esperit emprenedor. Crec que, qualsevol estructura de creixement econòmica que se centri en la confiança cega en sí mateixa, que no tingui més ambició que continuar de manera inamovible, està condemnada a ensorrar-se més aviat o més tard. Si aconseguim fomentar la cultura del valor de la diferència, una filosofia de creixement econòmic en el que la innovació sigui el principal actiu, podrem garantir no una, sinó innumerables estructures de creixement econòmic i ocupació.

És per aquest motiu que continuarem oferint tot el nostre recolzament a iniciatives com els premis a la innovació o a la recentment constituïda Agència d’Innovació i Coneixement del Baix Llobregat de la que Pallejà és membre fundador i, des d’aquí, us animo a treballar en aquest sentit.

Les portes obertes

“Treball i reflexions d’Alcaldia” és el nom d’aquest espai en el que, a partir d’ara us podreu trobar amb una part, la més substancial, de la feina que desenvolupo. Més enllà d’una voluntat de rendiment de comptes, vull fer-vos participar de les inquietuds i projectes que es desenvolupen a l’Ajuntament o de les reflexions que l’administració local comporta. Fins al punt que sigui possible, voldríem recuperar la figura que, anys enrere, els ciutadans tenien del seu Alcalde com a càrrec públic més proper al que acostar les seves preocupacions i amb el que compartir els seus objectius com a municipi. Un Alcalde no és més, en definitiva, que el gestor més assequible de les preocupacions més quotidianes dels seus veïns i de les seves veïnes.

Us animo a fer ús d’aquest web en el seu conjunt i, especialment, a fer-me arribar les vostres observacions. En la mesura que sigui possible, el meu compromís és donar-vos resposta.