Es curiós constatar com, a l’actualitat, pot semblar fins i tot frívol que una administració treballi, es preocupi i garanteixi aquelles celebracions que estan arrelades a la seva tradició i que formen part de la seva pròpia personalitat. Però, molt al contrari d’aquesta sensació, estic plenament convençut que precisament en els moments difícils és positiu, fins i tot necessari, fomentar totes aquelles activitats que tinguin com a objectiu últim la nostra cohesió com a municipi i l’apropament a tots els veïns i veïnes en un ambient de celebració.

Evidentment, aquesta sensació neix del convenciment de “tenir els deures fets”. No tindria sentit animar a prendre part a un municipi d’una festa sense haver treballat en la seva consolidació econòmica o sense haver garantit que la fórmula aplicada des de la Regidoria de Cultura està orientada a que la despesa sigui la exclusivament la necessària per a assegurar el gaudi dels participants.

Properament a Pallejà podrem participar de la Festa Major de Santa Eulàlia i del Carnaval. Són, probablement amb la Festa Major d’Estiu, els dos moments més significatius del nostre calendari i, a més, cadascuna compta amb una personalitat ben diferenciada.

Mentre Santa Eulàlia ens apropa a la nostra tradició i, per tant, a la nostra identitat, el Carnaval és una celebració que ens convida a participar, a prendre-hi part. Sense anar més lluny, l’any passat la festa del Carnestoltes va fer que al voltant del 20% de la població hi prengués part a la rua. Dubto molt que existeixin molts Carnavals que comptin amb un percentatge tan alt de ciutadans involucrats.

Oblidem-nos per unes hores de les nostres preocupacions, apropem-nos a aquells que conviuen cada dia amb nosaltres per tal de gaudir amb ells d’una mateixa celebració... siguem, en definitiva un poble més fort i proper.